Les fonts del Salt del Duran
En molt poc espai físic, surten fonts de tot arreu. Les unes al costat de les altres.
És un lloc fresquet i humit, vora el canal, que fa somriure de felicitat.
Inesgotables.
Brollem i brollem, com l'aigua.
Dins de la nostra terra,
hi ha pous profunds de riquesa quasi líquida.
que flueix i flueix
per mantenir la vida viva.
Què curiós!!!
ResponEliminaJa saps. hi ficaria la mà tot d'una.
I sí, m'ha tret un gran somriure. ;-)
Aferradetes, preciosa.
Sí, Paula, quin plaer veure rajar l'aigua!
EliminaAferradetes, bonica!
En anys com aquests darrers que hem sofert tanta sequera, contemplar aquests raigs d'aigua recomforta.
ResponEliminaEn anys com aquests darrers que, com a catalans, hem sofert tanta sequera, llegir aquests poemes recomforta i ens fa mantenir la vida viva.
Cada font que encara raja és una alegria.
EliminaCada llibre en català ens fa més grans.
A la meua terra, trobar una font que encara xorre comença a ser tasca pràcticament impossible, i no s'albira pel moment cap vent de canvi, ni pel que fa a la pluja ni pel que fa a altres maleses que tenim al damunt... Són temps de resistències, em tem, i de preparar el moment en què tot torne a brollar, que tornarà...
ResponEliminaPer aquí al Vallès, a les terres baixes, també costa trobar fonts que encara ragin. Al Pirineu sí que se'n troben moltes. Aquestes però són al Pla d'Urgell. Del tot sorprenents.
EliminaContinuarem resistint i preparant el moment.
Premsa la terra
ResponEliminai en treu el màgic suc de la vida.
Bevem assedegats
i se’ns escapen gotes precioses
per les vores de la boca,
mentre sentim els càntics
de l’aigua que brolla
i besa alhora la pedra
que la sustenta.
L'aigua riu i canta i ens sadolla a tots.
EliminaEs maravilloso ver como fluye el agua. Aqui en mi pueblo hay mucha agua subterránea, antiguamente todas las casas de mi calle tenían pozo. Y hay dos lugares donde se pueden ver así fluir los caños uno es "el plato" donde hay una parte muy parecida a esa de la foto que luego deja correr el agua hasta un plato de granito muy grande entre flores y vegetación y otra en el antiguo vivero que es una gozada. No se como estaran ya porque en una no se puede entrar directamente.
ResponEliminaBesos
Sí que ho és. A mi les fonts em fan sentir feliç.
EliminaUna abraçada
La felicitat s'encomana, com una font amb l'altra.
ResponEliminaSi flueix, sí, i tant!
Elimina