Racons

M'enduc el roig.

Celebro els arbres,

però m'enduc el roig.

Admiro l'ermita

i encara m'enduc el roig.

Contemplo el cedre

i sempre m'enduc el roig.

Magraner del japó

m'enduc el teu roig

sense prendre'n ni una engruna.

McAbeu4 de maig del 2024, a les 8:46
Un vermell potent que destaca sobre els altres colors, però que alhora i per contrast també els dona valor. Ens enduem el roig, però admirem el conjunt perquè l'un sense els altres o els altres sense l'un no serien el mateix.

Bon cap de setmana!!
ResponElimina
Respostes
qui sap si...4 de maig del 2024, a les 12:29
En mig de tot es queda el roig.
En mig del meu cos,
em batega el roig.
El cor fa córrer dins meu el roig.
Per mi és vida el roig.
Sense el roig, ma vida,
seria cendra però en els darrers instants
una cendra de color roig.
Després qui sap si...
Em salvaria de la foscor el roig?
ResponElimina
Respostes
Erik4 de maig del 2024, a les 13:16
¡Me gusta!!!!

Un abrazo.
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals4 de maig del 2024, a les 16:07
A mi també m'agrada molt, el poema i la pintura. La paraula "roig" té força per si sola, i la seva repetició genera molt de sentiment.
Aquest "m'enduc el teu roig/ sense prendre'n ni una engruna" és el que fem amb el teu poema, saber-lo veure sense haver-lo compost.
ResponElimina
Respostes
xavier pujol4 de maig del 2024, a les 19:10
Aquest roig és ple d'emoció
ResponElimina
Respostes
sa lluna4 de maig del 2024, a les 19:47
És on van primer els ulls, què sol ser allò que t'impacta més... una vegada que l'has vist, vas veient tot el que l'envolta i, encara que t'agradi, sempre et quedes amb la primera emoció.

Aferradetes, preciosa.
ResponElimina
Respostes