Mar a Sant Martí d'Empúries
´-
Contemplo i sento.
A recer.
El teu batec i la intensitat.
El so que em ressona endins.
El blau dels dies.
L'escuma dels somnis.
Em sembla esperar,
però no espero.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Com un mariner de tornada a port.
ResponEliminaBon conjunt el d'avui ;)
Bon mes de Maig !.
Moltes gràcies, Artur!
EliminaBon mes de maig!
Lindo.
ResponEliminaSalud.
Moltes gràcies, Erik!
EliminaNi esperar, ni dir, ni fer... tan sols sentir.
ResponEliminaQuè bonic tot!
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, bonica!
EliminaAferradetes, Paula!
A refugi dels meus somnis,
ResponEliminam’acompanya el teu batec,
el seu ressò colpejant en el cos
seguin el ritme del dia
amb anades i tornades,
veient el ball dels núvols
pintant de colors el blau d’un cel
que juga a cuita i amagar amb la mirada
que deixem anar de tant en tant.
No vull deixar escapar més el temps,
tocaré les ones amb les mans,
esperant que vinguis
i m’ajudis a eixugar-les amb l’escalfor
de les galtes en la meva pell.
Un poema preciós, qui sap si...
EliminaΘάλαττα! θάλαττα! ;-)
ResponEliminaEin feines Gedicht zum Meeresrauschen.
Gefällt mir sehr, Carme.
Den Frieden der Nacht
*
iEl mar! iEl mar!
Un bon poema sobre el so del mar.
M'agrada molt, Carme.
La pau de la nit
Moltes gràcies, Sean!
EliminaLa pau de la nit.
Canten les ones
ResponEliminaversos que vull escriure.
Callada la nit
Les ones ajuden i inspiren... dicten els versos.
Elimina"Si esperes i no et canses d’esperar", deia Kipling. Jo sí que espero, i molt. D'il·lusió també se'n viu.
ResponEliminaSí, i molt bé es viu... la il·lusió és fonamental per a viure bé.
Elimina