Velles finestres
La finestra està tancada,
encara que la buguenvíl·lia
floreix més que mai
i el verd i el vermell
s'empaiten, alegres, per la façana.
Jo no els veig,
i això no impedeix
que pètals i fulles
siguin tan reals,
tan reals com jo mateixa.
Sembla que la buguenvíl·lia s'apropa a la finestra per encomanar-li la seva alegria.
ResponEliminaLa teva imaginació és molt gran, no m'estranya gens.
Aferradetes, preciosa.
Veure les coses i mirar-les està molt bé, segurament és el millor que ens pot passar. Saber que hi són també està bé. I imaginar o recordar, al final, tampoc està malament. Qui no es conforma és perquè no vol. 😘
EliminaAferradetes, bonica!
ResponElimina"𝘭𝘢 𝘣𝘶𝘨𝘶𝘦𝘯𝘷í𝘭·𝘭𝘪𝘢
𝘵𝘢𝘧𝘢𝘯𝘦𝘳𝘢 𝘪 𝘫𝘶𝘨𝘢𝘯𝘦𝘳𝘢,
𝘴’𝘢𝘱𝘳𝘰𝘱𝘢 𝘢𝘭 𝘧𝘪𝘯𝘦𝘴𝘵𝘳ó
𝘴𝘰𝘮𝘯𝘪𝘢 𝘦𝘭 𝘴𝘰𝘮𝘯𝘪
𝘲𝘶𝘦 𝘷𝘢 𝘧𝘦𝘳 𝘧𝘭𝘰𝘳𝘪𝘳,
𝘶𝘯 𝘤𝘰𝘱,
𝘭𝘦𝘴 𝘤𝘢𝘳í𝘤𝘪𝘦𝘴 𝘢 𝘭’𝘪𝘯𝘵𝘦𝘳𝘪𝘰𝘳"
una abraçada, carme.
Moltes gràcies pel teu poema, barbo!
EliminaUna abraçada.
Vol córrer el finestral però no pot,
Eliminaencisera la planta juga a agafar-la,
la volta, li deix flors i fulles volant cap a ell.
Per un moment el finestral somia en un ball,
un ball de vermell i verd
que mou el vent sense música,
però que acaronen tendrament les velles fustes,
sembla la vella esquerda un somriure vertical,
que el vell finestral no pot fer pla.
Taques de verd i roig
ResponEliminaper una façana neutra
que ensenya el camí
a un marró fosc
de fusta vella,
de finestra tancada.
Cauen les taques seques,
les taques mortes.
No arriben al univers,
es fan univers
com un jorn també ho seré jo.
Lavors, tots serem records,
records de colors marcits i brillants
en les nits de lluna plena.
Moltes gràcies, qui sap si...
EliminaQuan els nens petits es tapen els ulls pensen que els altres no els veuen, per autoreferencialitat. Tu hi continues veient encara que darrere una finestra tancada, com la forma del poema.
ResponEliminaLa imaginació ens salva sovint… moltes gràcies, Helena!
Elimina