Cirerer
Promeses rodones i verdes de cireres ben vermelles, ben aviat.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
És un fruita que m'agrada molt i just aquesta setmana n'he menjat les primeres, vingudes de la comarca de la Ribera d'Ebre (si ens en podem fiar de l'etiqueta de la caixa). Per ser tan primerenques eren prou bones. :-)
ResponEliminaAra bé, per a cireres bones: les "negretes". D'aquestes fa molts anys que no se'n troben a les botigues, però eren molt característiques de la zona del Baix Camp i abans eren les escollides per fer les típiques coques de cireres de Reus. De mida molt petita, venien més tard que les altres varietats i s'havien de deixar madurar a l'arbre fins que tinguessin un color de vi negre ben fosc. Aleshores (si els moixons no se t'avançaven) podies gaudir del seu sabor intens i dolcíssim.
Almenys aquest és el record que en tinc. Potser si ara en tornés a menjar ja no m'agradarien tant, ves a saber.
Bon cap de setmana!
A mi també m'agraden molt les cireres. I com tu, just aquesta setmana, he menjat les primeres. De les terres de l'Ebre, també, deia la caixeta. Boníssimes, ben madures, ja.
EliminaNo conec aquestes "negretes" i segurament que ja no hi soc a temps, però jo també tinc un record d'unes cireres perdudes en el temps. Ben a l'inrevés que les teves eren molt claretes de color, entre blanc i groc amb tot just un costat vermellet. Em sembla que en deien de Sant Joan (com les peretes) perquè venien tardanes a final de juny. Dolces i testes que feien molt de “crec” en mossegar-les. El meu avi tenia un cirerer d'aquesta mena.
Però penso com tu… qui sap com les trobaríem ara…
Bon cap de setmana Mc!
Com ja ho he explicat moltes vegades, no ho tornaré a fer, però sí que vaig tenir l'únic antull d'embarassada en veure un caramull de cireres a la plaça i sí, en vaig menjar...
ResponEliminaÉs una de les fruites que m'agradaria que n'hi hagués tot l'any, m'encanten totes! I ara mateix se'm fa la boca aigua... ;-)
Aferradetes dolcetes, Carme.
Són boníssimes!
EliminaAferradetes, Paula.
Aquí ya andan por todos lados despues del espectaculo pasado de las flores en el valle.
ResponEliminaBesos
Sempre recordaré l'espectacle del Valle del Jerte amb els cirerers en flor. Ara em falta verue'ls amb les cireres.
EliminaUna abraçada.
Pengen pilotes
ResponEliminadolces pilotes de cel,
deixen el teu gust.
Moltes gràcies, qui sap si...
EliminaBuenas tardes, un exquisito manjar de temporada que hay que degustar. Una de muchas riquezas que nos ofrece "Pachamama". Felicidades por tu excelente blog Carme. Salud y paz.
EliminaMoltes gràcies, Antonio!
EliminaI molt bon temps de les cireres!
Salut i pau!
Hem vist un munt de cirerers, amb la fruita encara per madurar, a prop de Beseit, Paüls, Arnes...
ResponEliminaPromeses, esperances, il·lusió i desig de cireres...
EliminaLes cireres són tan bones que d'aquí ve l'expressió "remenar les cireres". La teva fotografia és una jove promesa!
ResponEliminaBoníssimes, avui de postres del dinar! 😋😋
Elimina