Prunera de fulla morada
Qui pogués jeure sota la prunera mentre cauen les flors!
I rebre la pluja de pètals, en la quietud i el silenci.
Deixant que es cobrís el cap i el cos d'aquesta càlida neu rosada.
Com fondre'm i confondre'm amb la terra i els arbres.
És una imatge molt bella, la que descrius.
ResponEliminaNo sabia que fos una prunera!, avui ja puc anar a dormir. ;-)
Aferradetes, preciosa.
És un arbre que m'agrada molt. Les fulles morades el fan diferent de la majoria i les flors són tan boniques que m'enamoren.
EliminaMoltes gràcies, Paula.
Aferradetes, preciosa.
Qui fos de nou infant,
ResponEliminasomiar somnis
que viuen perquè els somia.
Flocs que la mare planxa
perquè volin poc a poc.
Flocs que l’avia endolceix
amb sucre màgic
que no fa forats a les dents.
Qui fos animal
d’aquest petit bosc per dir ben fort,
aquest somni es meu,
jo el visc cada primavera
i per a mi aquest somni és vida.
Mai no sabrem somiar tan bé com quan érem infants... pe`ro fem el que podem.
EliminaMoltes gràcies, pel poema, qui sap si...
Podria dir moltes coses de la imatge que dibuixen les teves belles paraules.
ResponEliminaPerò segur que ho espatllaria no sabent ajuntar prou bé els mots..
Però si et diré que m'has fet pensar (ja ho saps, aquest links estranys que faig...) amb la "Cançó 7 en colors" d'en Pau Riba.
Una abraçada de tots els colors, Carme
Segur que no espatllaries res, sinó ben al contrari hi afegiries sentit.
EliminaEls teus links mentals sempre són divertits:
"Fixa't jo, quin cap rosat
quina enveja, quina enveja!" 😂🤣😂🤣
Una abraçada, Miquel Àngel.
Molt teva aquesta manera de viure i explicar instants exquisits.
ResponEliminaCuriosament no havia pensat en la cançó del Pau Riba, però ja que la cita el Barbollaire, diré que la trobo inspiradíssima i l'he cantada moltes vegades,
"...Les roselles s'han pansit
La tardor no té donzelles
I els meus cabells blancs i fins
M'han omplert de nou la testa
L'hivern m'ha cobert de neu
M'ha robat les flors i l'herba
I el fred m'ha fet presoner
Amb el cap blanc com la pedra
Fixa't jo, quin cap més blanc..."
Quina enveja, quina enveja!
EliminaEl jardí que hi ha davant de la biblioteca on treballo s'omple de flors d'un color taronja-groc cap al juny, m'hi has fet pensar. És alguna cosa de tan maca com les fulles caigudes a la tardor.
ResponEliminaSí, fan molt de goig la caiguda dels pètals. Un dia, ja fa a us, vaig passar per la Plaça de Sant Felip Neri i estava tota encatifada de pètals grocs. No em fuig del cap aquesta imatge.
Elimina