Can Beira de Gallecs


Vindrà la primavera i l'estiu
i dinarem a l'era, vora del pou
a l'ombra del til·ler.
I tindrem un temps
que bategarà amb nosaltres.
Sense córrer, fluint només
al ritme pausat de les paraules.
 

Comentaris

  1. Quin espai més maco i tranquil que ens mostres.

    Deixar que passin les coses, gairebé sense fer res més que fluir amb elles.

    Bon dissabte, nina!
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha espais que són autèntics i que sense haver-losvist mai abans, remouen en mi alguna cosa d'ancestralment conegut. Quan passen coses bones les hem de deixar fluir. Un desig en forma de poema: que les coses que passin sense fer fes siguin per fi bones i es pugui fluir amb elles.

      Bon cap de setmana, Paula. Aferradetes.

      Elimina
  2. Els quatre darrers versos... que ben trobats! Un poema preciós d'inici de primavera i que serveix també per al dia mundial de la poesia, amb aquest "ritme pausat de les paraules"!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Helena! M'has animat a utilitzar-lo pel dia mundial de la poesia i l'he llegit al meu Instagram, on no hi posos mai poemes, només imatges.

      Elimina
  3. A Gallecs es respira l'essència del Vallès rural. Als teus poemes hi ha l'essència de la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta essència del Vallès rural o més extensament de la Catalunya rural, connecta amb mi d'una manera automàtica.

      Elimina
  4. Vaig estar-hi fa molts anys, a Gallecs, però no recordo aquesta casa...Si respira pau i tranquil·litat, però a mi les masies m'agraden més de color de terra, em semblen com més autèntiques. En aquesta era si pot fer de tot, fins i tot dinar si al'estiu el til·les fa ombra...Molt bonic el poema.
    Bon cap de setmana, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gallecs és molt gran, esnecessita molt temps o molts visites per veure-ho tot. Hi ha moltes masies i totes són molt boniques, n'hi ha que estan a ple rendiment i n'hi ha que estan en ruïnes. Però sempre val la pena passejar per Gallecs. Bona setmana M Roser!

      Elimina
  5. La vida tranquil·la, la vida de preocupar-se de res més que no sigui veure les hores passar.

    ResponElimina
  6. Hi ha llocs que, només veure'ls, fan ganes de viure'ls. Encara que només siga el temps que dura una conversa, fluint a l'ombra d'un til·ler. Preciós poema, com sempre...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí i tant, hi ha llocs que t'acullen sense cap motiu especial. Gràcies, Pep!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars