Barana
No hi ha espai prou petit perquè no hi creixi la vida.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Doncs sí, curioses aquestes flors/plantes que s'han buscat una caseta per no estar a la intempèrie (els vegetals d'avui en dia se les empesquen totes), petonets, Carme!
ResponEliminaI els troncs sembla que revisquin... petonets, Gemma!
EliminaLa naturalesa ens dona una segona oportunitat.
ResponEliminaNo sempre, però ja està bé que sigui així...
EliminaNi lloc prou gran, per encabir-hi la teva poesia :)
ResponEliminaOstres, Artur! Moltes gràcies, que bonic!
EliminaLes "males herbes" creixen a qualsevol lloc, són lliures .
ResponEliminaQualsevol escletxeta els va bé...
EliminaCuriosa foto, d'un vell tronc i les plantes n'han fet casa seva...Sembla una barana vegetal entre el camp i el camí!
ResponEliminaBon cap de setmana.
És un barana. És una tanca entre un camp de golf i el camí. Em va agradar aquest caminet de verd en una escletxa.
EliminaUi, i la que no veiem! Que de vida n'hi ha a molts nivells.
ResponEliminaN'hi deu haver tanta, que no veiem!
Elimina