Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Fa pocs dies que vaig passar per davant d'aquest molí.
ResponEliminaÉs tan bell el teu poema com el vell molí.
És realment bonic. Cada vegada que el veig em sorprèn. La seva vegetació i el seu vestit milloren dia a dia.
EliminaÉs el molí de Can Planes, com el pou i la bassa d'ahir, com el safareig de fa uns dies, enganxat al molí. No sé si les altres coses les havies reconegut. Gràcies Xavier!
Un molí que segur és més bonic ara que quan el van construir, de totes maneres ,la natura se l'ha fet seu i l'ha cobert amb una verdor tacada de rosa...
ResponEliminaPetonets.
Segurament que si, ara es preciós!
EliminaComences bé, deixes un bon regust de boca, i la part central el millor. Aquests instants fixats que es fan presents, són tan importants...
ResponEliminaMolt importants, tens raó! Gràcies, Helena!
Elimina