Torre a La Floresta



Vius entre els arbres,
mig amagada

De vegades sembla que no hi siguis, 
però un arbre et va  trencar el barret.
I te'n refàs i treus el cap i se't pots veure, ben sencera.
De prop o de lluny, tu i els teus arbres sou un.

Deixem que corri l'aigua del temps per la llera de l'ànima.





Comentaris

  1. No fa gaire, ja ho saps, vaig veure córrer l'aigua neta de la Rierada de la Floresta. Em vaig perdre de veure aquesta torre de que parles.
    Un arbre li va trencar el barret. Jo me'l trec.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ara està reparada, i no té res d'especial. Un pretext, un disparador per al meu poema... gràcies!

      Suprimeix
  2. Sense les petites i humils coses, les grans no serien el mateix.
    Bonic el poema i bonica la pintura, Carme! I propera, no?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Molt propera, aquesta caseta i aquest dibuix... sempre que la veig m'alegro que l'hagin reparat. Les ventades del 2009 li van fer caure un arbre a sobre i li van espatllat molt la teulada rodona de la torre. Gràcies, Teresa!

      Suprimeix
  3. Que corri l'aigua del temps per la llera de l'ànima, tot reparant els barrets que hagin pogut ser malmesos... "tot passa, tot s'arranja, res no queda", he llegit alguna vegada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tot passa, allò que ens sembla bo i allò que ens sembla dolent... res no es queda, és cert.

      Suprimeix
  4. Per aquesta finestra de la torre mig amagada, m'imagino la Frousent , baixant a poc a poc per la seva lllarga trena...Mentre al peu de la torre l'espera l'estimat...
    Bon vespre.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars