Pèrgola
Que poc espai, a dins!
Tot és a fora...
Vora la riera, pararia la taula
sota l'ombra de la figuera.
Amb música d'aigua.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
La pèrgola respira tranquil·litat , mentre ens espera a que tornem del riu...perquè li expliquem intimitats del ànima...
ResponEliminaAquestes pèrgoles, una mica destartalades, tenen un encant especial. Hauria de fer una mica fe neteja, però m'hi quedaria.
EliminaSón llocs que conviden a estar-s'hi. Malgrat que no tenen un sostre "comme il faut" t'hi sents resguardat i a gust. Ets fora i, alhora, ets dins. :-)
ResponEliminaSí, en aquest cas els arbres fan de sostre. No necessiten ni posar cap enfiladissa. Són llocs atractius.
EliminaProtegeix i és intempèrie alhora, com un llibre.
ResponEliminaAixò de la "música d'aigua" és molt maco! L'aigua és tan lírica!
Ets única fent comparacions poètiques i encertades. Com un llibre, m'encanta! El so de l'aigua és un dels millors sons de la natura, per no dir el millor.
EliminaQue bonic sortir a prendre l'aire sota la pèrgola, també i podem esmorzar, berenar...I sobretot llegir o escriure poemes, que ens inspirarà tota aquesta verdor...És bonic que el so de l'aigua sigui la música que ens acompanyi!
ResponEliminaBon vespre.
Hi ha llocs que sembla que ens cridin... bona nit!
EliminaEm quedo amb la "Pèrgola" que descrius, és molt més maca que la que apareix a la imatge!!...
ResponEliminaMe la he imaginat amb el so de l'aigua ...He tancat els ulls i m'ha vingut el record de bones sensacions, segurament ja viscudes.
Una abraçada.
Tot hi era, de veritat: la figuera, la riera, encara que no surtin a la foto. La fressa de l'aigua és màgica.
Elimina... no havia acabat... la fressa de l'aigua embelleix qualsevol pèrgola, fins i tot aquesta. Una abraçada.
EliminaL'únic que no m'agradaria d'aquest lloc serien els mosquits. Per la resta, em passaria el dia llegint sota la pèrgola!
ResponEliminaTens raó... jo no hi penso mia amb els mosquits i després en surto malparada!
EliminaQue bé sonen les paraules refrescants la música d'aigua.
ResponEliminaEncara són els voltants de Can Planes. Vaig gaudir molt entretenint-me per allà. Sempre que havia anat a la cascada, hi havia anat molt més directament. Aquest dia vam xafardejar racons i raconets. Un plaer.
Elimina