Subscriu-te a aquest blog
Follow by Email
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Publicacions populars
Relats d'estiu del mes d'agost: Cúpula
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
La mateixa flor intenta buscar la postura més bella pels qui la contemplen...Són igual de boniques i el missatge dels pètals caiguts val per les dues!
ResponSuprimeixBona setmana, Carme.
Ben bé així com dius, M Roser. Les flors només fent la seva ja són boniques per a tothom i l'avís del temps que s'escapa és per a les dues i per a tots nosaltres. Bona setmana!
SuprimeixNo s'atenyen, però no saps quina podrà acabar pol·linitzant una altra de l'altre test!
ResponSuprimeixM'ha agradat la teva aportació positiva, segur que ja s'han pol·linitzat l'una a l'altra molts cops. Així ja s'atenyen...
SuprimeixEl temps és limitat, però la bellesa i la poesia volen ser perdurables. Aquest poema també.
ResponSuprimeixSempre intentem la perdurabilitat d'una manera o altra, Helena, encara que tenim la batalla bastant perduda... però contiñuem amb la bellesa i la poesia, és el millor que podem fer.
SuprimeixAi! El temps...
ResponSuprimeixQue curt, a vegades, que llarg, unes altres...
Suprimeix