Flors a dos nivells
Es busquen i no s’atenyen.
Cadascuna en el seu lloc floreix
amb voluntat de bellesa.
Els pètals caiguts
els recorden que el temps
és sempre limitat.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
La mateixa flor intenta buscar la postura més bella pels qui la contemplen...Són igual de boniques i el missatge dels pètals caiguts val per les dues!
ResponEliminaBona setmana, Carme.
Ben bé així com dius, M Roser. Les flors només fent la seva ja són boniques per a tothom i l'avís del temps que s'escapa és per a les dues i per a tots nosaltres. Bona setmana!
EliminaNo s'atenyen, però no saps quina podrà acabar pol·linitzant una altra de l'altre test!
ResponEliminaM'ha agradat la teva aportació positiva, segur que ja s'han pol·linitzat l'una a l'altra molts cops. Així ja s'atenyen...
EliminaEl temps és limitat, però la bellesa i la poesia volen ser perdurables. Aquest poema també.
ResponEliminaSempre intentem la perdurabilitat d'una manera o altra, Helena, encara que tenim la batalla bastant perduda... però contiñuem amb la bellesa i la poesia, és el millor que podem fer.
EliminaAi! El temps...
ResponEliminaQue curt, a vegades, que llarg, unes altres...
Elimina