Migdia i capvespre

Cau tan suaument, la claror i el capvespre es fa tan lent 

que em sembla un miratge aquella llum de migdia sobre l'aigua.

Mentre es difuminen les formes del paisatge, carenes i turons,

mentre s'apaguen regalant pau i serenor, 

com si em diguessin un bona nit silenciós, 

sé que l’enlluernament ha existit, però ja no el recordo.

Cau molt suaument la claror i el capvespre es va fent fosc

i la nostàlgia es barreja amb la placidesa que m'omple els sentits.