No es rendeix



És impressionant que un tros de tronc que no feia més de mig metre de llarg, encara  vulgui ser arbre.

Si la soca tallada per dalt i per baix, posada sobre la pedra dura del paviment, encara no es rendeix i treu un brot verd, per què ens hauríem de rendir nosaltres?

Comentaris

  1. És ben elogiós el coratge d'aquest tronc amb el seu darrer alè de vida... I a més, molt curiós.
    Per què ens hauríem de rendir nosaltres? Potser perquè per racionalitat ho tenim més clar que el tronc, que una vegada morts, per molt coratge que hi posem, tot esforç serà debades...
    Negativa? Potser sí, però així ho veig...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Negativa, no! Al contrari, molt realista, mol encertada i molt com jo ho penso també. Hi ha moments que potser el més savi és rendir-se. Sobretot si parlem de mort i dels temps que la precedeixen. Però aquestes coses que veiem a la natura i a la vida, si més no fan reflexionar. Jo crec que davant la mort o malalties greus tindria tendència a rendir-me aviat. Al menys així ho crec. Però veig això i m'aturo i penso... segur?

      Suprimeix
  2. La vida brota per damunt de les amputacions.

    ResponSuprimeix
  3. Ho volen però no ho farem, no ens rendirem!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I tant que no! No ens cal rendir-nos perquè estem molt vius. I no ho farem perquè sabem que si persistim, guanyarem.

      Suprimeix
  4. Això mateix, per què? No volem pas menys que un arbre...
    Petonets.

    ResponSuprimeix
  5. Com a metàfora és maca i ens pot servir. El que no estic tan segur és que aquest brot sigui del mateix arbre amputat. Potser sí perquè el món vegetal és imprevisible, però també podria tractar-se d'una planta epífita que creix sobre matèria orgànica. En tot cas, la vida s'obre pas, això segur!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tot i que no tenia ni idea del que és una planta epífita, se'm va acudir pensar que potser no era l'arbre sinó alguna llavoreta que s'hagués desenvolupat dins de les esquerdes de l'escorça. No ho sabrem pas, però la temptació de considerar que era l'arbre va ser massa potent per a no utilirzar-ho de metàfora i per les fulletes que li sortien semblava ben bé que fos així. Les meves moreres, sanes i arrelades treuen sempre brots d'aquesta mena i s'hi assemblaven molt i molt.

      Suprimeix
    2. Ei! M'oblidava les gràcies! Gràcies XeXu, per la teva reflexió i comentari.

      Suprimeix
  6. Nosaltres vam talar un baladre que tenia soca d'arbre perquè no estava esponerós ni res, i la soca va començar a traure brots per baix que han crescut vigorosos gairebé tan alts com era l'arbre!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs que bé, que hagi reviscut, novesflors! Els baladres són espectaculars rebrotant. Nosaltres en tenim un parell no pas com a arbre, sinó més tipus arbustiu, però es fan tan grans i amples en aquest cas, que ens tanquen el pas, aleshores el tallem a baix de tot i tornen a sortir com bojos... he, he, he... tenen empenta i energia

      Suprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars