Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Atrapada sota la pluja
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Aquest balcó somriu. Si no és feliç ho sembla.
ResponEliminaQuè més pot demanar, té roba estesa de colors i amaga missatges secrets. Deu estar emocionat.
EliminaMissatges secrets que podem desxifrar amb la imaginació. ;-)
ResponEliminaI tant! Cadascú hi posa alguna cosa de la seva part... i el missatge es transmet d'una manera o altra. Missatge a la vegada personalitzat i únic , he, he, he...
EliminaQue maco el poema, però si no ho expliquessis jo no sabria llegir els colors del balcó!
ResponEliminaQue bé que t'agradi el poema XeXu!
EliminaSegur que alguna cosa hauries endevinat, si hagués dit només, només que hi havia un missatge secret.
Que bonic, Carme! El poema canta sol i és molt alegre; podria passar per una de les cançonetes populars de les nostres àvies. I el balcó, optimista com ell sol!
ResponEliminaDe tant en tant, no sé perquè, hi ha poemes que canten sols, sense que ens ho proposem... ara m'agradaria saber posar-li una musiqueta i que fos una cançó de les àvies del segle XXI... he, he, he...
EliminaQuin balcó tan generós de colors i quin poema tan redó. Per un moment m'has fet venir a la ment la Joana Raspall.
ResponEliminaMoltes Gràcies!!!
EliminaJa trobava jo a faltar les meues floretes de la imatge, he,he. Solucionat.
ResponEliminaEncara que es trobin a faltar les flors, t'havia reconegut igualment, he, he,he...
EliminaTot en ordre, doncs!
M'agrada molt aquest balcó ple de roba estesa ben acolorida...Colors amb missatge!
ResponEliminaI el balcó verd, color d'esperança...
Petonets.
Que no falti el verd esperança... bon cap de setmana, M Roser!
Elimina