Torre de guaita


Dalt del turó dels meus somnis
hi tinc una torre de guaita,
per veure fins on arriben
els horitzons que buscava.
Res no es veu a ran de terra.
Puc volar o pujar escales
si vull veure aquest futur
que cada dia s'escapa.

Comentaris

  1. Quina tristesa pensar que el futur se'ns escapa.
    Ho hem de revertir.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sento que se'ns escapa i que no fem res. Ara mateix que en Jordi Sánchez i en Jordi Turull han anunciat la seva vaga de fam indefinida, crec que ja hauríem d'estar organitzant-nos per fer coses importants.

      Suprimeix
  2. Respostes
    1. No l'hem de perdre de vista, si el perdem de vista, malament...

      Suprimeix
  3. Tampoc has vist els teus somnis des de dalt de la torre, Carme? Si hi poses voluntat, potser en un futur proper, veuràs els horitzons somniats...
    Petonets.

    ResponSuprimeix
  4. Avui m'és fàcil identificar-me amb el teu poema, Carme; aquesta vaga de fam que no esperàvem ens ho fa veure tot una mica més fosc... Potser tornarà l'esperança, sí, però necessitarem temps per assimilar-ho tot plegat...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A veure si ens desperta unamica a tots plegats. Ell patint les conseqüències de fer un referèndum inosaltres sense fer res.

      Suprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars