Moltes gràcies, noves flors! Les papallones són molt boniques i m'agraden molt, però també quan estan en forma d'eruga, algunes d'elles fan veritables desastres. La del gerani, la del boix, que ho deixen tot devastat.
Vaig veure el reportatge a que es refereix el Xexu. El Quimi Portet o l'Albert Pla, veient l'aquarel·la comentarien els llavis de la papallona. Com diria Ofèlia Dracs, un somriure vertical.
El Quimi Portet, l'Albert Pla o en Xavier Pujol, he, he, he... mentre dibuixava no els vaig veure, un cop acabada la papallona jo també vaig veure els llavis en somriure vertical. 😄
Potser sí que disminueixen, però jo encara en veig força, potser perquè per les vacances passem molt de temps a l'aire lliure, a la muntanya.
Però igualment faig com tu, les miro i les miro tant com puc. Recordo una vegada que en vaig veure un estol immens, un grup de papallones volant juntes, dotzenes, de color blau clar, em vaig quedar tan embadalida que no podia marxar d'allà, mirant cap a on havien volat, esperant a veure si tornaven. No van tornar. 😅
Que boniques que són les papallones, de vegades t'asseus un estona a reposar a la muntanya i se't posen a la mà, al cap...Sembla que els agradi la companyia de l'ésser humà si només les admirem. N'hi ha que tenen uns colors tan bonics que et quedes embadalida mirant-les, llàstima que siguin tan fràgils! Bon vespre Carme, amb llamps , trons i pluja de música ambiental!
Vas veure l'últim programa de 'Natura Sàvia'? Explicaven coses molt xules sobre les papallones!
ResponSuprimeixQuina llàstima, no el vaig veure, ja el buscaré!
SuprimeixDevien voler veure què escrivies, Carme, per si parlaves d'elles. Que bonica, la primera!
ResponSuprimeixPotser sí, si jo pogués espiar el que elles senten, pensen o saben, també m'ho miraria.
SuprimeixLes papallones es veuen tan delicades i tan bellament ornamentades... són precioses. I la teua interpretació dibuixada molt maca.
ResponSuprimeixMoltes gràcies, noves flors! Les papallones són molt boniques i m'agraden molt, però també quan estan en forma d'eruga, algunes d'elles fan veritables desastres. La del gerani, la del boix, que ho deixen tot devastat.
SuprimeixVaig veure el reportatge a que es refereix el Xexu. El Quimi Portet o l'Albert Pla, veient l'aquarel·la comentarien els llavis de la papallona.
ResponSuprimeixCom diria Ofèlia Dracs, un somriure vertical.
El Quimi Portet, l'Albert Pla o en Xavier Pujol, he, he, he... mentre dibuixava no els vaig veure, un cop acabada la papallona jo també vaig veure els llavis en somriure vertical. 😄
SuprimeixCada cop se'n veuen menys. Quan em trobo una com la del primer dibuix, m'emociono i la segueixo mentre puc amb un somriure ben gran.
ResponSuprimeixPotser sí que disminueixen, però jo encara en veig força, potser perquè per les vacances passem molt de temps a l'aire lliure, a la muntanya.
SuprimeixPerò igualment faig com tu, les miro i les miro tant com puc. Recordo una vegada que en vaig veure un estol immens, un grup de papallones volant juntes, dotzenes, de color blau clar, em vaig quedar tan embadalida que no podia marxar d'allà, mirant cap a on havien volat, esperant a veure si tornaven. No van tornar. 😅
Que boniques que són les papallones, de vegades t'asseus un estona a reposar a la muntanya i se't posen a la mà, al cap...Sembla que els agradi la companyia de l'ésser humà si només les admirem. N'hi ha que tenen uns colors tan bonics que et quedes embadalida mirant-les, llàstima que siguin tan fràgils!
ResponSuprimeixBon vespre Carme, amb llamps , trons i pluja de música ambiental!
Fràgils i efímeres, potser per això ens semblen tan valuoses. On es deuen amagar quan plou com avui?
Suprimeix