Els pagesos seran sempre nostres - Conesa
A Conesa, a la Conca de Barberà, aquest homenatge escultural als pagesos, també duia llaços grocs. Em va cridar l'atenció que els llaços grocs de Conesa, no només aquests de les escultures, eren llaçades. Llaços de debó, no només nusos. Eren bonics.
Els pagesos són gent nostrada, i aquests de Conesa a més tenen bon cor.
ResponEliminaMentre no vingui la "gent més innoble a arrencar-los el llaç i el somriure dels conesins amb un cúter!
Espero que ningú torbi la pau dels conesins. Em va agradar molt aquest poble i per descomptat la seva gent.
EliminaSón tan macos, els llaços... Encara que la seva lluminositat parla d'un tema molt trist, els nostres presos polítics i exiliats.
ResponEliminaÉs com convertir la tristor de la repressió en la llum de la solidaritat i el recolzament.
EliminaSovint es menystenen però són qui ens alimenta. Jo que hi he sortit sé com es viu aquest món
ResponEliminaQui menystingui els nostres pagesos vol dir dues coses: una que és un ignorant i dues que no els coneix. Ens alimenten en molt més que el sentit estricte. Si no estimes els pagesos no ets una bona persona.
EliminaDoncs tens raó, no m'hi havia fixat, aquestes llaçades són molt més boniques, són com les d'un regal, en aquest cas de la llibertat que voldríem...
ResponEliminaI Sííííí, el pagesos seran sempre nostres, que jo també en vinc!
Bon diumenge, Carme.
Em sap greu, ara no haver-ho fotografiat també, però hi havia una llarga barana al costat d'un canal que tenia tots els llaços grocs fets amb llaçades. Ple de regals... he, he, he... Bon diumenge, M Roser.
EliminaQuin encert, posar-los aquest llaç; aquests pagesos, de ser reals, haurien estat ben orgullosos de lluir-los, perquè ningú com ells (en general) per estimar la terra.
ResponEliminaNingú com ells, jo també ho penso. També penso que n'hauríem d'aprendre moltes coses d'ells. O de la majoria d'ells.
EliminaAquests pagesos esculturals fan molt goig amb els seus llaços grocs!
ResponEliminaFan molt de goig, i tant!!!
Elimina