Etiquetes
Publicat per Carme Rosanas

Els pagesos seran sempre nostres - Conesa



A Conesa, a la Conca de Barberà, aquest homenatge escultural als pagesos, també duia llaços grocs. Em va cridar l'atenció que els llaços grocs de Conesa, no només aquests de les escultures, eren llaçades. Llaços de debó, no només nusos. Eren bonics.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. xavier pujol10 de novembre de 2018, a les 12:00

    Els pagesos són gent nostrada, i aquests de Conesa a més tenen bon cor.
    Mentre no vingui la "gent més innoble a arrencar-los el llaç i el somriure dels conesins amb un cúter!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme Rosanas10 de novembre de 2018, a les 22:44

      Espero que ningú torbi la pau dels conesins. Em va agradar molt aquest poble i per descomptat la seva gent.

      Suprimeix
  2. Helena Bonals10 de novembre de 2018, a les 16:47

    Són tan macos, els llaços... Encara que la seva lluminositat parla d'un tema molt trist, els nostres presos polítics i exiliats.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme Rosanas10 de novembre de 2018, a les 22:45

      És com convertir la tristor de la repressió en la llum de la solidaritat i el recolzament.

      Suprimeix
  3. Garbí2410 de novembre de 2018, a les 18:37

    Sovint es menystenen però són qui ens alimenta. Jo que hi he sortit sé com es viu aquest món

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme Rosanas10 de novembre de 2018, a les 22:49

      Qui menystingui els nostres pagesos vol dir dues coses: una que és un ignorant i dues que no els coneix. Ens alimenten en molt més que el sentit estricte. Si no estimes els pagesos no ets una bona persona.

      Suprimeix
  4. M. Roser10 de novembre de 2018, a les 22:02

    Doncs tens raó, no m'hi havia fixat, aquestes llaçades són molt més boniques, són com les d'un regal, en aquest cas de la llibertat que voldríem...
    I Sííííí, el pagesos seran sempre nostres, que jo també en vinc!
    Bon diumenge, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme Rosanas10 de novembre de 2018, a les 22:52

      Em sap greu, ara no haver-ho fotografiat també, però hi havia una llarga barana al costat d'un canal que tenia tots els llaços grocs fets amb llaçades. Ple de regals... he, he, he... Bon diumenge, M Roser.

      Suprimeix
  5. Galionar11 de novembre de 2018, a les 12:48

    Quin encert, posar-los aquest llaç; aquests pagesos, de ser reals, haurien estat ben orgullosos de lluir-los, perquè ningú com ells (en general) per estimar la terra.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme Rosanas11 de novembre de 2018, a les 14:41

      Ningú com ells, jo també ho penso. També penso que n'hauríem d'aprendre moltes coses d'ells. O de la majoria d'ells.

      Suprimeix
  6. XeXu11 de novembre de 2018, a les 21:07

    Aquests pagesos esculturals fan molt goig amb els seus llaços grocs!

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Publicacions populars