Plaça
Per despertar-nos, per obrir-nos els ulls,
per sortir sota el sol o sota un cel cobert,
triem espais desconeguts,
que encara no sabem què custodien.
Una plaça plena de llum,
una arcada d'ombra,
els carrers més estrets
o els balcons més florits.
Com un regal sense adreça ni remitent.
Un present obert,
d'un déu ignorat.
Un poble, una terra.
Un regal que has sortit a buscar, i que és millor del que esperaves.
ResponSuprimeixSortim a buscar a veure què trobem i sempre trobem més coses que no ens pensàvem.
SuprimeixLes places són el cor del poble...Qualsevol celebració la té com a protagonista; n'hi ha de molt boniques, a mi m'agrada molt la de Vic.
ResponSuprimeixHe trobat un poema preciós que es diu la plaça, només en poso dues estrofes perquè és força llarg i no sé de qui és:
La plaça
La plaça no és gaire gran
té porxos en dos costats.
A l'hivern, plovent, nevant,
hi passem aixoplugats.
Una font en un racó,
molt petit el rajolí:
les noies, en processó,
els càntirs hi van a omplir.
El temps no s'acaba mai,
s'atura, la pressa rai!
Petonets, Carme.
La plaça de Vic és preciosa, a mi també m'agrada molt i n'hi ha moltes més. A vegades en els pobles més petits hi ha unes placetes que enamoren.
SuprimeixJa he trobat l'autor, és de Delfí Abella...Si el llegeixes tot t'agradarà!
ResponSuprimeixMoltes gràcies pel poema, M Roser!
SuprimeixPlaces on abans ens pelàvem els genolls i ens curàvem amb mercromina..... Una joia
ResponSuprimeixEls nens i les nenes d'abans sempre anàvem amb els genolls pelats, al menys jo... però la mercromina feia miracles.
SuprimeixM'agrada molt, sobretot, "un déu ignorat". Jo tampoc sabia que servia, una mica almenys, per la poesia!
ResponSuprimeixHi ha moltes coses que són com un regal, oi?
SuprimeixMolt sovint quan anem pel món amb l'actitud de ment oberta, amb la predisposició de deixar-nos seduir per allò que puguem trobar, omplim el cor de tresors impensables...
ResponSuprimeixLa predisposició és molt important, sí. I els tresors que veiem, ens els fem nostres.
Suprimeix