Plaça


Per despertar-nos, per obrir-nos els ulls,
per sortir sota el sol o sota un cel cobert,
triem espais desconeguts, 
que encara no sabem què custodien.
Una plaça plena de llum,
una arcada d'ombra, 
els carrers més estrets
o els balcons més florits.
Com un regal sense adreça ni remitent.
Un present obert,
d'un déu ignorat.
Un poble, una terra.




Comentaris

  1. Un regal que has sortit a buscar, i que és millor del que esperaves.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sortim a buscar a veure què trobem i sempre trobem més coses que no ens pensàvem.

      Suprimeix
  2. Les places són el cor del poble...Qualsevol celebració la té com a protagonista; n'hi ha de molt boniques, a mi m'agrada molt la de Vic.
    He trobat un poema preciós que es diu la plaça, només en poso dues estrofes perquè és força llarg i no sé de qui és:
    La plaça
    La plaça no és gaire gran
    té porxos en dos costats.
    A l'hivern, plovent, nevant,
    hi passem aixoplugats.

    Una font en un racó,
    molt petit el rajolí:
    les noies, en processó,
    els càntirs hi van a omplir.
    El temps no s'acaba mai,
    s'atura, la pressa rai!

    Petonets, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La plaça de Vic és preciosa, a mi també m'agrada molt i n'hi ha moltes més. A vegades en els pobles més petits hi ha unes placetes que enamoren.

      Suprimeix
  3. Ja he trobat l'autor, és de Delfí Abella...Si el llegeixes tot t'agradarà!

    ResponSuprimeix
  4. Places on abans ens pelàvem els genolls i ens curàvem amb mercromina..... Una joia

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Els nens i les nenes d'abans sempre anàvem amb els genolls pelats, al menys jo... però la mercromina feia miracles.

      Suprimeix
  5. M'agrada molt, sobretot, "un déu ignorat". Jo tampoc sabia que servia, una mica almenys, per la poesia!

    ResponSuprimeix
  6. Molt sovint quan anem pel món amb l'actitud de ment oberta, amb la predisposició de deixar-nos seduir per allò que puguem trobar, omplim el cor de tresors impensables...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La predisposició és molt important, sí. I els tresors que veiem, ens els fem nostres.

      Suprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars