Creu de terme


Solivella

A les carenes, invisibles gegants del vent.
Al castell, tatuatges de còdols a terra.
I just aquí la creu que assenyala el final.
El final del poble, el començament del territori.
O potser a l'inrevés.
L'entrada del poble, el comiat dels camps.
Perquè cada final és un nou començament.

Comentaris

  1. "cada final és un nou començament". Me l'apunto.
    Durant molts anys vaig treballar amb un noi nascut a Solivella: bona gent.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A ull nu, es veien perfectament els molins de vent a la carena, en canvi a la foto no es veuen gens, bé gens, una mica molt mica... en veus, un?
      Bona gent, per descomptat!

      Suprimeix
  2. M'agraden les creus de terme, suposo que aquesta tant moderna, substitueix la de pedra que durant molts anys havia aguantat sol i serenes..."Si és el final d'un poble , vol dir que és el començament d'un altre, o a l'inrevés"!
    Estic d'acord amb això de bona gent...
    Bon vespre, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs sí, em va sorprendre veure una creu de terme maderna. Se pre les hem vist de pedra i molt antigues, potser per això em va cridar l'atenció i pel contrast amb els molins de vent, però a la foto nomsurten.
      I saber veure que cada final és un nou començament és una molt bona cosa...
      Bon dia, M Roser.

      Suprimeix
  3. A la carrera, una assignatura que vaig abandonar em va servir per fer-ne una altra en què vaig treure un excel·lent. Això és en el que em fan pensar les teves paraules.

    ResponSuprimeix
  4. o amb un peu a cada costat a punt per agafar en tot moment la direcció que més convé

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars