Giragonses


Giragonses als camins i giragonses a la vida.
Per anar d'un lloc a un altre, ben sovint no hi ha línies rectes.
Si el camí és tant bonic,  no ens ve pas d'una volta.

Comentaris

  1. A l’escola ens ensenyen que la línia recta és el camí més curt, però això no implica necessàriament que sigui el millor; sovint les giragonses són les que fan que el viatge valgui la pena.

    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades no cal tenir pressa per fer el camí mes curt… altres vegades no existeix cap línia recta possible.

      Bona Pasqua, Mc!

      Elimina
  2. Una escala apta per a un espai tan natural. Gairebé no fa malbé a l'entorn. I si s'ha de donar més voltes, la muntanya n'estarà agraïda i els visitants també. Aquestes coses s'han de fer amb temps i aturades per contemplar bé el paisatge. ;-)
    Bones festes!
    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho expliques molt bé, Paula! Amb temps, amb aturades i amb ganes de meravellar-se.

      Bona Pasaua, preciosa!
      Aferradetes.

      Elimina
  3. Això és un pensament carregat de raó. I és millor que sigui així.

    ResponElimina
  4. La bellesa neix quan la línia deixa de ser recta i s'entreté amb les marrades, girs i moviments inesperats. Una mica com la imperfecció, que és el segell d'identitat dels éssers, allò que ens fa únics i que dona textura a la bellesa de cadascú. A mi no m'agraden les escales i els mitjans que faciliten el camí, perquè el camí l'ha de trobar, fer i buscar cadascú. (Bé... alguna sí, per les persones amb capacitats diverses, però la majoria de racons, si es volen conservar, s'han de posar difícils per als qui no els valoren prou)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt cert que cadascú s'ha de buscar el seu camí. Hi estic ben bé d'acord. També hi ha camins que ja estan fets, amb escales o sense, i també poden ser bonics i els podem gaudir amb les seves giragonses.

      Elimina
  5. Amb paisatges on es poden admirar aquestes vistes fins i tot agraeixes que hi hagi giragonses, així pots anar contemplant detingudament, apreciant-ne cada detall.

    Una abraçada, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí! S'agraeixen molt, a cada racó i a cada revolt veus el paisatge des d'un altre punt de vista. Tots preciosos.
      Una abraçada, Núria!

      Elimina
  6. Respostes
    1. No, no hi ha pressa, només passes tranquil·les.
      Salut!

      Elimina
  7. Vull ser ona en caminar
    i revol en un camí de serralada.
    Pedra a la vora i veure’t passar.
    Núvol de dia clar petit i altiu
    amb un xic d’ombra per refrescar.
    Vull se ona per banyat i sorra
    que voli a la teva faç.
    Vent que et despentini
    i qui sap si,
    de tant en tant una flor
    que vulguis olorar.
    La vida em porta d’aquí fins allà,
    Fins allà on et pugui mirar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars