A l’escola ens ensenyen que la línia recta és el camí més curt, però això no implica necessàriament que sigui el millor; sovint les giragonses són les que fan que el viatge valgui la pena.
Una escala apta per a un espai tan natural. Gairebé no fa malbé a l'entorn. I si s'ha de donar més voltes, la muntanya n'estarà agraïda i els visitants també. Aquestes coses s'han de fer amb temps i aturades per contemplar bé el paisatge. ;-) Bones festes! Aferradetes, preciosa.
La bellesa neix quan la línia deixa de ser recta i s'entreté amb les marrades, girs i moviments inesperats. Una mica com la imperfecció, que és el segell d'identitat dels éssers, allò que ens fa únics i que dona textura a la bellesa de cadascú. A mi no m'agraden les escales i els mitjans que faciliten el camí, perquè el camí l'ha de trobar, fer i buscar cadascú. (Bé... alguna sí, per les persones amb capacitats diverses, però la majoria de racons, si es volen conservar, s'han de posar difícils per als qui no els valoren prou)
És molt cert que cadascú s'ha de buscar el seu camí. Hi estic ben bé d'acord. També hi ha camins que ja estan fets, amb escales o sense, i també poden ser bonics i els podem gaudir amb les seves giragonses.
Amb paisatges on es poden admirar aquestes vistes fins i tot agraeixes que hi hagi giragonses, així pots anar contemplant detingudament, apreciant-ne cada detall.
Vull ser ona en caminar i revol en un camí de serralada. Pedra a la vora i veure’t passar. Núvol de dia clar petit i altiu amb un xic d’ombra per refrescar. Vull se ona per banyat i sorra que voli a la teva faç. Vent que et despentini i qui sap si, de tant en tant una flor que vulguis olorar. La vida em porta d’aquí fins allà, Fins allà on et pugui mirar.
El camí (gairebé) sempre és bonic.
ResponEliminaSí, i tant! I ho podem comprovar un cop i un altre.
EliminaA l’escola ens ensenyen que la línia recta és el camí més curt, però això no implica necessàriament que sigui el millor; sovint les giragonses són les que fan que el viatge valgui la pena.
ResponEliminaBon cap de setmana.
De vegades no cal tenir pressa per fer el camí mes curt… altres vegades no existeix cap línia recta possible.
EliminaBona Pasqua, Mc!
Una escala apta per a un espai tan natural. Gairebé no fa malbé a l'entorn. I si s'ha de donar més voltes, la muntanya n'estarà agraïda i els visitants també. Aquestes coses s'han de fer amb temps i aturades per contemplar bé el paisatge. ;-)
ResponEliminaBones festes!
Aferradetes, preciosa.
Ho expliques molt bé, Paula! Amb temps, amb aturades i amb ganes de meravellar-se.
EliminaBona Pasaua, preciosa!
Aferradetes.
Això és un pensament carregat de raó. I és millor que sigui així.
ResponEliminaSi, amb calma, per observar-ho tot…
EliminaLa bellesa neix quan la línia deixa de ser recta i s'entreté amb les marrades, girs i moviments inesperats. Una mica com la imperfecció, que és el segell d'identitat dels éssers, allò que ens fa únics i que dona textura a la bellesa de cadascú. A mi no m'agraden les escales i els mitjans que faciliten el camí, perquè el camí l'ha de trobar, fer i buscar cadascú. (Bé... alguna sí, per les persones amb capacitats diverses, però la majoria de racons, si es volen conservar, s'han de posar difícils per als qui no els valoren prou)
ResponEliminaÉs molt cert que cadascú s'ha de buscar el seu camí. Hi estic ben bé d'acord. També hi ha camins que ja estan fets, amb escales o sense, i també poden ser bonics i els podem gaudir amb les seves giragonses.
EliminaAmb paisatges on es poden admirar aquestes vistes fins i tot agraeixes que hi hagi giragonses, així pots anar contemplant detingudament, apreciant-ne cada detall.
ResponEliminaUna abraçada, Carme!
Sí! S'agraeixen molt, a cada racó i a cada revolt veus el paisatge des d'un altre punt de vista. Tots preciosos.
EliminaUna abraçada, Núria!
Ahí no hay prisas.
ResponEliminaSalud.
No, no hi ha pressa, només passes tranquil·les.
EliminaSalut!
Vull ser ona en caminar
ResponEliminai revol en un camí de serralada.
Pedra a la vora i veure’t passar.
Núvol de dia clar petit i altiu
amb un xic d’ombra per refrescar.
Vull se ona per banyat i sorra
que voli a la teva faç.
Vent que et despentini
i qui sap si,
de tant en tant una flor
que vulguis olorar.
La vida em porta d’aquí fins allà,
Fins allà on et pugui mirar.