Davant del mar
- Com és que guardes aquest fotografia amb la teva ex?
- És un record d'un bon moment.
- Trobo estrany que la guardis, després de tot el que t'ha fet i de tot el que heu arribat a discutir.
- Una cosa no treu l'altra, és una persona que he estimat, amb qui he viscut moltes coses bones i amb qui he après moltes coses, i també tenim dos fills en comú.
- Sí però, ja fa anys que són grans i ja no us heu de veure ni de parlar a causa dels fills.
- No, esclar, no ens parlem de fa molts anys i ara ja segur que no ens parlarem més i potser precisament per això, ara, entenc millor totes les seves raons, i tots els meus errors que no pas aleshores.
- A veure si encara et vindran ganes de tornar amb ella…
- No, no és això, ni ganes, ni possibilitats. M'acaben de comunicar la seva mort d'accident de cotxe, és per això que mirava la foto. Hauré d'anar a fer costat als meus fills.
De vegades passa que deixem passar diverses oportunitats d'arreglar les coses i no ens n'adonem fins que ja no ens queda cap oportunitat de fer-ho.
ResponEliminaUna abraçada i molt bon dia de la Mona. :-)
De vegades ens ofusquem i no sabem veure més enllà del nostre melic i quan ens n'adonem ja és massa tard.
EliminaUna abraçada i bona setmana.
Fer costat als fills sempre, tot i que pensar més enllà sempre dependrà de com acabaren les coses... Amb això no vol dir que en el temps que hagi passat, no hagis pensant amb els teus errors, si és que n'hi va haver i els moments dolços també desapareixen amb el temps, encara que no li desitgis cap mal...
ResponEliminaUna foto molt maca, nina.
Aferradetes, preciosa!
La memòria sempre m'ha semblat un misteri. Hi ha coses que recordem molt bé, d'altres no tant. Hi ha coses que oblidem del tot omque modifiquem inconscientment. Hi ha persones que només recorden les coses bones i n'hi ha d'altres que s'encallen amb les dolentes. Però tens raó que majoritàriament molts records es difuminen amb el temps i no ens venen al cap, com si no hi fossin. Apareixen quan alguna cosa els crida o els actualitza.
EliminaAferradetes, preciosa.
Una notícia com aquesta colpeix i és lògic que hagi recordat moments viscuts, sobretot aquells més bons. I encara que les coses no acabessin bé i hi hagués hagut errors, en aquests moments penses en allò compartit, i si d'aquella relació hi ha fills, lògic estar al seu costat.
ResponEliminaUna foto preciosa, i un text amb un final ben colpiddor.
Una abraçada, Carme.
Hi ha moments impactants que pel cap ens poden passar moltes coses…. Però l'important és que siguem on hem de ser.
EliminaUna abraçada, Núria!
Even if I manage to suppress certain memories – as long as I live, they do not die. / Fins i tot si aconsegueixo suprimir certs records, mentre visqui, no moren.
ResponEliminaAbraçades, Carme!
Ja és ben bé veritat, alguns records es recuperen si algú te'n parla i d'altres els inventem totalment a través d¡una fotografia o d'una paraula o d¡una persona.
EliminaAbraçades, Sean!
Hay cosas que por muchos años que pasen no se olvidan nunca. Con las personas pasa igualmente. Es difícil si has amado a alguien y se termina olvidar aquel momento.
ResponEliminaAl menos en mi caso.
Salud.
És cert que si els recordem, els expliquem, els escrivim i els revivim, els moments imels records es manrenen ben vius. Ara bé, si no te'ls reexpliques mai més es van perdent.
EliminaSalut.
No podem negar el nostre passat. Tal com dius: amb els nostres errors i els nostres encerts.
ResponEliminaDe vegades revisar el passat ens ajuda a aprendre coses. Mai res no passa en va, tot té algun conseqüència en nosaltres.
Elimina"Tot passa, tot s'arranja", deia André Maurois. Jo voldria que algunes coses no passessin mai.
ResponEliminaPer sort (o per desgràcia) André Maurois tenia raó: tot passa.
EliminaNo sé si s'arranja o simplement canvia, però res no roman estable i segur. Res de res.
Fuig la vida.
ResponEliminaUn glop que s’escapa,
una mirada que es perd
El ressò d’una veu
que ja no es sent.
L’ombra d’una passes
que el sol ja no dibuixarà.
L’olor d’aquells temps
que ja no es socarraran.
Fuig la vida...
però ens quedarà el seu record.
Imatges mig oblidades
En capses de cartró.
Vestits que al marxar
es va deixar.
Una casset amb velles cançons
que vam ballar.
Les sabates de sola foradada
que fa anys volia arreglar.
Tantes coses que ens van separar.
Tants silencis plegats de mans,
tants tans
que mai ens vam deixar anar...
Fuig la vida
que junts vam estimar!