Davant del mar

- Com és que guardes aquest fotografia amb la teva ex?

- És un record d'un bon moment.

- Trobo estrany que la guardis, després de tot el que t'ha fet i de tot el que heu arribat a discutir.

- Una cosa no treu l'altra, és una persona que he estimat, amb qui he viscut moltes coses bones i amb qui he après moltes coses, i també tenim dos fills en comú.

- Sí però, ja fa anys que són grans i ja no us heu de veure ni de parlar a causa dels fills.

- No, esclar, no ens parlem de fa molts anys i ara ja segur que no ens parlarem més i potser precisament per això, ara,  entenc millor totes les seves raons,  i tots els meus errors que no pas aleshores.

- A veure si encara et vindran ganes de tornar amb ella…

- No, no és això, ni ganes, ni possibilitats. M'acaben de comunicar la seva mort d'accident de cotxe, és per això que mirava la foto. Hauré d'anar a fer costat als meus fills.