Pou i safareig


La claror grisa, sense ombres,
llisca pels carrers i per les eres.
El so de l'aigua, inexistent,
ens porta enyorances remotes,
quasi indefinibles.
Les passes em duen fins al safareig,
com si, només,  la sola proximitat,
pugués fer bugada de la vida.

Comentaris

  1. Com si l'art sol pogués ajudar-nos a viure. És el que n'interpreto!

    ResponElimina
  2. Un safareig buit ja no té la utilitat per la qual fou pensat, però mantenir-lo com un record d'aquells temps quan sí que servia també és útil. Tant si ens ajuda a fer "bugada" de la vida, com si només ens serveix per a reviure aquestes "enyorances remotes", val la pena acostar-s'hi.

    Abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanten els safaretjos, en tinc una col·lecció de més de 300 a l'Instagram. Entre els que jo he trobat i els que m'han regalat els amics i coneguts. I sí, sempre que en sé algun en algun lloc, m'hi acosto.

      Abraçades

      Elimina
  3. Tantos sentimentos que surgem diante de uma cena... Lindas palavras! E a roupa da vida é sempre de várias "cores"... beijos, ótima semana, chica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Chica!
      Sempre tenim molts colors diferents per viure.

      Elimina
  4. Cuánto podrían contar los lavaderos de antaño. Me encantó. Besitos

    ResponElimina
  5. Quan t'estira una cosa, hi vas sense pensar.
    M'agrada com ho has dit.
    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
  6. Hi ha llocs on, inevitablement, les nostres passes sembla que hi vagin soles.
    Un safareig i un poema més per a la teva col·lecció.

    Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les col·leccions van creixent.
      Moltes gràcies, Núria!

      Elimina
  7. D'aquí uns quants segles, algú col·leccionarà màquines de rentar automàtiques. Però la col·lecció dels teus safaretjos és insuperable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he, no m'imagino gens col·leccionant màquines de rentar…

      Elimina
  8. Aquí tenemos uno bastante grande, creo que hace un tiempo lo habían restaurado pero hace siglos que no paso por allí.

    Un abrazo.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars