Pou i safareig


La claror grisa, sense ombres,
llisca pels carrers i per les eres.
El so de l'aigua, inexistent,
ens porta enyorances remotes,
quasi indefinibles.
Les passes em duen fins al safareig,
com si, només,  la sola proximitat,
pugués fer bugada de la vida.

Comentaris

  1. Com si l'art sol pogués ajudar-nos a viure. És el que n'interpreto!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars