Caseta a Cordes-sur-ciel
Els arbres s'agitaven empesos pel vent.
Els rius sobreeixien i l'aigua anava caient.
I aquella caseta, amunt, amunt, tocant el cel
es mantenia ben quieta, com una illa, com un recer.
Jo sentia la pluja i també el vent
sortiria a trobar-los, si fos més valent.
De vegades, no és més valent qui s'enfronta inconscientment al perill sinó qui ho fa amb prou intel·ligència per evitar prendre mal. Si aquesta caseta és un refugi que ens manté a recer, no hi ha cap mal a aprofitar-la.
ResponEliminaAbraçades!
Tens tota la raó, de vegades la pluja em crida, però jo ja tincmassa manda per entomar-la com m'agradava fer quena era jove... però no pas sota cap temporal, sinó sota la pluja normal.
EliminaAbraçades.
Si la caseta es mantenia quieta i segura, per a què tenir coratge de sortir i no saber què pot passar? Crec que és d'intel·ligents no arriscar-se, si no és per forces majors.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Tens tota la raó... no cal arriscar-se, no.
EliminaAferradetes, preciosa.
Una aquarel·la molt harmoniosa. El poema li fa justícia. La rima final molt ben trobada.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier.
EliminaJo diria que la rima, aquest cop em va guanyar sobre el contingut. Però vaja també val com a metàfora.
Hauré de buscar al diccionari què vol dir "sotiria a trobar-los ".
EliminaPel context ho imagino. Com quan un jove li diu a un altre: Vols sotir amb mi?
🤣🤣🤣🤣🤣 moltes gràcies, Xavier!
EliminaAixò de saltar-se lletres o canviar-les sense voler, a mi em passa molt, tant al teclat de l'ordinador com (i encara més) al del telèfon mòbil.
EliminaA mi no em passa molt, em passa moltíssim!
EliminaTincs uns dits que no n'encerten ni una.
Només et diré que per escriure les dues primeres línies d'aquest comentari, he hagut de corregir tres coses. I tot sovint, a sobre, no me n'adono.
M'has fet riure abans, he pensat que al jove que diu "Vols sotir amb mi" l'enviaria al logopeda i a mi mateixa m'enviaria a clases de mecanografia, nivell zero.
A veces no sentimos prisioneros de nuestros propios miedos a lo desconocido. Un abrazo
ResponEliminaBon interpretació, Núria!
EliminaUna abrçada
Pues ahí quietita, q
ResponEliminaEsto se me ha escoñado. Voy otra vez:
ResponEliminaDecía que:
Pues ahí quietita, que no esta el horno para bollos.
Un abrazo.
Un bon consell, Erik! Gràcies!
EliminaUna abraçada.
Jo soc molt poruga amb tot el que és físic, també amb els llamps quan plou.
ResponEliminaPerò la por a allò que és creatiu, l'he perdut en major part.
Sort de la caseta del teu text, que seria com la poesia, de fet.
La poesia aixopluga com la caseta o la caseta aixopluga com la poesia... tant és.
Elimina