Caseta a Cordes-sur-ciel
Els arbres s'agitaven empesos pel vent.
Els rius sobreeixien i l'aigua anava caient.
I aquella caseta, amunt, amunt, tocant el cel
es mantenia ben quieta, com una illa, com un recer.
Jo sentia la pluja i també el vent
sotiria a trobar-los, si fos més valent.
De vegades, no és més valent qui s'enfronta inconscientment al perill sinó qui ho fa amb prou intel·ligència per evitar prendre mal. Si aquesta caseta és un refugi que ens manté a recer, no hi ha cap mal a aprofitar-la.
ResponEliminaAbraçades!