La casa més vella del món

Quan al Serafí,  li van dir que li havia tocat aquesta casa en herencia d'un seu oncle que gaire bé no coneixia,  li van passar  tot d'idees negatives pel cap.  No acceptar l'herència.  Per què vull jo aquesta desferra?  Acceptar-la i vendre-la pel valor que fos.  Per poc que sigui alguna cosa me'n donaran.  Però  en Serafí, se la va anar a mirar massa vegades i al final,  se la va anar sentint seva,  com si ho hagués estat sempre.  El problema era,  amb quins diners l'arreglaria, si no en tenia?  Però què coi!  De mica en mica,  amb el temps i una canya,  l'aniria millorant.  La casa més vella del món tornaria a tenir vida.  Encara que fos per la següent generació. I aquest project, tot de cop el va il·lusionar.  I aquesta il·lusió,  pensava ell, tenia més valor que la casa.