Boires



Capes i capes de boira,
per llegir-hi la vida.

Sota la capa blanca, 
busco l'instant.
Sota la blava més clara
hi ha la tardor dins dels ulls.

Més enllà, si ens hi endinsem
una vellesa que tremola.
I a la fi
un futur fosc i impenetrable.


 

Comentaris

  1. Molt colpidor, aquest poema.
    Com has fet aquesta imatge mig fotografia, mig pintura?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Helena!
      No, no és mig i mig, és només fotografia.
      No sé com va quedar així...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars