Capes i capes de boira,
per llegir-hi la vida.
Sota la capa blanca,
busco l'instant.
Sota la blava més clara
hi ha la tardor dins dels ulls.
Més enllà, si ens hi endinsem
una vellesa que tremola.
I a la fi
un futur fosc i impenetrable.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
Molt colpidor, aquest poema.
ResponEliminaCom has fet aquesta imatge mig fotografia, mig pintura?
Moltes gràcies, Helena!
EliminaNo, no és mig i mig, és només fotografia.
No sé com va quedar així...
Sota una altra capa hi has trobat poesia.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier!
EliminaJa veig que et va sortir una foto d'aquestes que anomeno "rara", on la càmera pren vida i fa el que vol, solen ser molt atractives com aquesta.
ResponEliminaI així és la vida... o almenys ens la han pintada així...
Aferradetes, preciosa.
Doncs sí, a vegades les càmeres prenen decisions arriscades, però queden prou bé.
EliminaAferraderes, preciosa!
Me encanta la niebla, excepto cuando aun trabajaba y tenía que ir cada mañana en coche.
ResponEliminaAbrazos.
Conduir amb boira és horrorós, però per contemplar o per passejar és molt bonica.
Elimina