Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Molt colpidor, aquest poema.Com has fet aquesta imatge mig fotografia, mig pintura?
Moltes gràcies, Helena!No, no és mig i mig, és només fotografia. No sé com va quedar així...
Sota una altra capa hi has trobat poesia.
Moltes gràcies, Xavier!
Ja veig que et va sortir una foto d'aquestes que anomeno "rara", on la càmera pren vida i fa el que vol, solen ser molt atractives com aquesta. I així és la vida... o almenys ens la han pintada així...Aferradetes, preciosa.
Doncs sí, a vegades les càmeres prenen decisions arriscades, però queden prou bé.Aferraderes, preciosa!
Me encanta la niebla, excepto cuando aun trabajaba y tenía que ir cada mañana en coche.Abrazos.
Conduir amb boira és horrorós, però per contemplar o per passejar és molt bonica.
Molt colpidor, aquest poema.
ResponEliminaCom has fet aquesta imatge mig fotografia, mig pintura?
Moltes gràcies, Helena!
EliminaNo, no és mig i mig, és només fotografia.
No sé com va quedar així...
Sota una altra capa hi has trobat poesia.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier!
EliminaJa veig que et va sortir una foto d'aquestes que anomeno "rara", on la càmera pren vida i fa el que vol, solen ser molt atractives com aquesta.
ResponEliminaI així és la vida... o almenys ens la han pintada així...
Aferradetes, preciosa.
Doncs sí, a vegades les càmeres prenen decisions arriscades, però queden prou bé.
EliminaAferraderes, preciosa!
Me encanta la niebla, excepto cuando aun trabajaba y tenía que ir cada mañana en coche.
ResponEliminaAbrazos.
Conduir amb boira és horrorós, però per contemplar o per passejar és molt bonica.
Elimina