Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Me encantan esas luces.
ResponEliminaUn abrazo
Un dia de pluja a la muntanya és un espectacle preciós.
EliminaMoltes gràcies, Erik.
Una abraçada.
Estar difuminat ve a ser com la destresa de ser-hi, sense ser massa vist :)
ResponEliminaBon Sant Joan !!!
Bona idea, Artur, a vegades va bé, això!
EliminaGràcies, Bon cap de setmana!
Volo, doncs existeixo!
ResponEliminaDoncs sí, ben bé així!
EliminaEndinsem-nos doncs, a l'aire.
ResponEliminaSí, abans de difuminar-me del tot...
EliminaBeneïdes pluges que ens deixen aquests difuminats.
ResponEliminaMagnífics, el haiku i la foto.
Aferradetes, preciosa.
Cada cop estimem més la pluja...
EliminaGràcies, bonica i aferradetes dolces.
S'ha despistat el meu comentari...
ResponEliminaha quedat difuminat o deu fer temps per Spam.😅
Aferradetes, nina.
Sort que els teus comenaris tenen molta paciència i sempre els acabo trobant, "fent temps" com tu dius i agafant-s'ho amb filosofia, en comptes de dir pestes contra blogger.
EliminaAferradetes, preciosa!