Aquest haiku ve de ca l'Helena: d'aquí
Si voles, ets.
Si ets prosaic, com saps,
et difumines.Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
La petita Teresina i la seva mare, estaven fent una passejada de diumenge al matí, quan es van ensopegar amb la gent que sortia de missa. ...
Me encantan esas luces.
ResponEliminaUn abrazo
Un dia de pluja a la muntanya és un espectacle preciós.
EliminaMoltes gràcies, Erik.
Una abraçada.
Estar difuminat ve a ser com la destresa de ser-hi, sense ser massa vist :)
ResponEliminaBon Sant Joan !!!
Bona idea, Artur, a vegades va bé, això!
EliminaGràcies, Bon cap de setmana!
Volo, doncs existeixo!
ResponEliminaDoncs sí, ben bé així!
EliminaEndinsem-nos doncs, a l'aire.
ResponEliminaSí, abans de difuminar-me del tot...
EliminaBeneïdes pluges que ens deixen aquests difuminats.
ResponEliminaMagnífics, el haiku i la foto.
Aferradetes, preciosa.
Cada cop estimem més la pluja...
EliminaGràcies, bonica i aferradetes dolces.
S'ha despistat el meu comentari...
ResponEliminaha quedat difuminat o deu fer temps per Spam.😅
Aferradetes, nina.
Sort que els teus comenaris tenen molta paciència i sempre els acabo trobant, "fent temps" com tu dius i agafant-s'ho amb filosofia, en comptes de dir pestes contra blogger.
EliminaAferradetes, preciosa!