Finestra


No és pas el vent qui va obrir la finestra.
Són les flors que esperen...
No la tancarà ningú, 
fins que les flors morin
de massa calor o de massa fred.
Alehores, totes les portes romandran tancades.

Comentaris

  1. Molt real i molt cru.

    M'encanten les finestres, les que miren a fora gairebé més que les que veiem des de fora. Dues mirades totalment diferents.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt aquesta comprensió clara i contundent que expressen molts dels teus comentris als meus poemes. A vegades penso que els entens millor tu que no pas jo que els he escrit, he, he, he... gracis, Paula, per ser com ets.

      Les dues mirades tenen el seu què... però de dins a fora, sembla que mirem més lliurement. Més obertament, més àmpliament....

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  2. Que interessants el poema i l'aquarel·la. Potser el vent obrirà portes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No perdo l'esperança que algun vent ens sigui favorable... gràcies, Xavier!

      Elimina
  3. Aquest any les flors han tingut un plus de bon temps afegit , aviat hauran de tencar , si no volen pelar-se de fred ! ;)
    Salut !!

    ResponElimina
  4. Hi ha flors que aguanten molt bé amb el fred, ho dic perquè a mi algunes de m'han mort de calor...Si mires de dins cap a fora, l'horitzó és molt més ample!
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada any que passa se me'n moren menys de fred ... quasi cap.
      Bon cap de setmana. M Roser!

      Elimina
  5. Cando paseo de noche y suelo ver las ventanas iluminadas tan solo puedes imaginar la vida y en cada ventana imaginar una historia diferente.
    Tienen su aquel.

    Salud

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, les finestres a la nit, des de fora, em fan maginar una vida que no sé i no conec i a vegades em dona una sensació de nostàlgia que no sé d'on surt. Però sí que és fa interessant.

      Salut.

      Elimina
  6. Potser moriran les flors però en naixeran de noves, i les portes s'obriran de nou.
    Una nova mirada, nous hortizons.

    Una abraçada, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que les teves profecies s'acompleixin, Núria!

      Una abraçada, bonica!

      Elimina
  7. Diuen que l'art ha d'anar sempre de dins cap a fora, de baix cap a dalt, però hi ha imatges en sentit invers que també diuen alguna cosa, crec.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, que totes les direccions tenen alguna cosa bona i possible.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars