Finestra
No és pas el vent qui va obrir la finestra.
Són les flors que esperen...
No la tancarà ningú,
fins que les flors morin
de massa calor o de massa fred.
Alehores, totes les portes romandran tancades.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Molt real i molt cru.
ResponEliminaM'encanten les finestres, les que miren a fora gairebé més que les que veiem des de fora. Dues mirades totalment diferents.
Aferradetes, nina.
M'agrada molt aquesta comprensió clara i contundent que expressen molts dels teus comentris als meus poemes. A vegades penso que els entens millor tu que no pas jo que els he escrit, he, he, he... gracis, Paula, per ser com ets.
EliminaLes dues mirades tenen el seu què... però de dins a fora, sembla que mirem més lliurement. Més obertament, més àmpliament....
Aferradetes, bonica!
Que interessants el poema i l'aquarel·la. Potser el vent obrirà portes.
ResponEliminaNo perdo l'esperança que algun vent ens sigui favorable... gràcies, Xavier!
EliminaAquest any les flors han tingut un plus de bon temps afegit , aviat hauran de tencar , si no volen pelar-se de fred ! ;)
ResponEliminaSalut !!
Cada cosa té el seu temps...
EliminaHi ha flors que aguanten molt bé amb el fred, ho dic perquè a mi algunes de m'han mort de calor...Si mires de dins cap a fora, l'horitzó és molt més ample!
ResponEliminaBona nit, Carme.
Cada any que passa se me'n moren menys de fred ... quasi cap.
EliminaBon cap de setmana. M Roser!
Cando paseo de noche y suelo ver las ventanas iluminadas tan solo puedes imaginar la vida y en cada ventana imaginar una historia diferente.
ResponEliminaTienen su aquel.
Salud
Sí, les finestres a la nit, des de fora, em fan maginar una vida que no sé i no conec i a vegades em dona una sensació de nostàlgia que no sé d'on surt. Però sí que és fa interessant.
EliminaSalut.
Potser moriran les flors però en naixeran de noves, i les portes s'obriran de nou.
ResponEliminaUna nova mirada, nous hortizons.
Una abraçada, Carme!
Esperem que les teves profecies s'acompleixin, Núria!
EliminaUna abraçada, bonica!
Diuen que l'art ha d'anar sempre de dins cap a fora, de baix cap a dalt, però hi ha imatges en sentit invers que també diuen alguna cosa, crec.
ResponEliminaSegur que sí, que totes les direccions tenen alguna cosa bona i possible.
Elimina