Roba estesa 2
Com ales gegants
d’ocells atrapats
voleien els llençols.
El seu moviment,
la seva olor de net
i el seu blanc, tan blanc,
ja em refresquen la ment,
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Els llençols, en la seva netedat no ens explicaran cap història, però algú en serva memòria.
ResponEliminaEls llençols discrets i muts, només voleien per suggerir-nos allò que nosalres vulguem recordar.
EliminaI a mí que m'encanten les fotos de roba estesa... he tingut la mateixa sensació que tu en veure'ls. Bonic poema.
ResponEliminaAferradetes refrescants, nina.
A mi també m'agrada mirar la roba estesa. I fotografiar-la
EliminaAferradetes de pluja i trons, ara en aquest moment.
És com si m'arribés l'olor de net d'aquests llençols, una olor que refresca la ment i el cos, una olor que revitalitza l'ànima.
ResponEliminaUna abraçada gegant, Carme!
Que bé que puguem compartir sensacions i moments!
EliminaUna abraçada molt grossa, Núria
Y son imprescindibles para pensar en ellas cando no se puede dormir. Ayuda un montón a dejar la mente en blanco.
ResponEliminaBesos
Imaginar el seu vol... el seu moviment, el seu missatge!
EliminaUna abraçada
És com aquelles fotografies de finestres amb penjadors, es considera que fa lleig, però fotogràficament també fa autèntic.
ResponEliminaJa mai no he trobat que faci lleig, sempre m'ha agradat molt mirar la roba estesa i també fotografiar-la i dibuixar-la.
EliminaAmb aquests llençols tan nets, es deu dormir plàcidament, a mi també m'agrada veure la roba estesa, encara que sigui a l'eixida de les cases...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Sempre és un plaer estrenar llençols nets!
Elimina