Roba estesa 2


Com ales gegants
d’ocells atrapats 
voleien els llençols.
El seu moviment, 
la seva olor de net
i el seu blanc, tan blanc,
ja em refresquen la ment,

Comentaris

  1. Els llençols, en la seva netedat no ens explicaran cap història, però algú en serva memòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els llençols discrets i muts, només voleien per suggerir-nos allò que nosalres vulguem recordar.

      Elimina
  2. I a mí que m'encanten les fotos de roba estesa... he tingut la mateixa sensació que tu en veure'ls. Bonic poema.

    Aferradetes refrescants, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agrada mirar la roba estesa. I fotografiar-la

      Aferradetes de pluja i trons, ara en aquest moment.

      Elimina
  3. És com si m'arribés l'olor de net d'aquests llençols, una olor que refresca la ment i el cos, una olor que revitalitza l'ànima.

    Una abraçada gegant, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé que puguem compartir sensacions i moments!

      Una abraçada molt grossa, Núria

      Elimina
  4. Y son imprescindibles para pensar en ellas cando no se puede dormir. Ayuda un montón a dejar la mente en blanco.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imaginar el seu vol... el seu moviment, el seu missatge!

      Una abraçada

      Elimina
  5. És com aquelles fotografies de finestres amb penjadors, es considera que fa lleig, però fotogràficament també fa autèntic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja mai no he trobat que faci lleig, sempre m'ha agradat molt mirar la roba estesa i també fotografiar-la i dibuixar-la.

      Elimina
  6. Amb aquests llençols tan nets, es deu dormir plàcidament, a mi també m'agrada veure la roba estesa, encara que sigui a l'eixida de les cases...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre és un plaer estrenar llençols nets!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars