Flors silvestres
No són les més belles
Són sorprenents, delicades, efímeres
i mai no es deixen posseir.
Si les captures,
mores eixarreïdes immediatament.
O potser de pena.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Diuen que hi ha un lloc per a cada cosa i el de les flors silvestres no és un gerro dins de casa. M'ha semblat molt ben trobat això de pensar que aquestes flors s'eixarreeixen per pena. De fet, quan obligues a estar tancat a algú que li agrada ser lliure, és normal que la pena se l'emporti.
ResponEliminaM'ha sortit així, vig veure una fotografia del gerro a l'instagram que em va agradar per dibuixar-la, però al mateix temps em va fer pensar tot això. Jo també n'havia fet de ramets de flors silvestres que no duren res... i ara em sap greu i no ho faig.
EliminaSón molt maques les flors silvestres o a mi m'agraden molt; però penso com tu, millor no tallar-les i deixar-les al seu espai natural... com totes les flors.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Tot i reconeixent que aquest gerret, en la foto que vaig veure, era preciós, estem d'acord.
EliminaAferadetes, bonica!
Viure captiu no val la pena, abans que això, prefereixen morir!
ResponEliminaPer cert, uns comentaris anònims repetits que hi ha al post anterior, són meus. No sé per quin motiu no m'ha entrat amb el meu usuari i no m'ho deixava fer.
Blogger fa dies que fa aquestes coses estranyes amb els comentaris, tot de cop, quasi tots som aònimsen unmoment o altres.
EliminaGràcies, Sergi!
Y en cuanto las coges dejan de oler instantáneamente.
ResponEliminaSalud
No ho sabia, no m'hi havia fixat mai. "Nunca te acostarás sin saber una cosa más" Gràcies i Salut!
EliminaConfesso que alguna vegada havia fet un ram de flors silvestres. Al teu dibuix no es pansiran mai.
ResponEliminaFa molts anyys, quan encara existia "El Correo Catalan" organitzaven concursos de poms de flors silvestres a l'Aran, però no hi vaig participar.
A Arties vaig conèixer un dels periodidstes que ho organitzava.
Jo també ho confesso, és que són temptadors, perquè són preciosos, però quanveus que no duren res, aleshores sap greu.
EliminaLes lliures flors
ResponEliminade camps i vorals
o simplement de gleres,
viuen l'efímera existència
amb la invisible
presència
que la resta només
deixa veure la bellesa
del conjunt.
Com un gran banc
de peixos
es protegeixen la llibertat.
Arrelades en extrem
al racó de terra
on han nascut,
extradir-les
segant tija i vida,
moren plenes d'orgull
i altivesa.
Marques de la pròpia
independència.
Gràcies!
EliminaQue en són de boniques les flors silvestres i n'hi ha tanta variació...
ResponEliminaQuant anava d'excursió amb la mainada, que el primer que feien era corre a fer un ramet de flors per a la mare, Jo sempre els deia: no cullis les flors sinó no alegraran el teu camí ni el dels altres...
Petonets, Carme.
Ben fet, es veu que l'atractiu de les flors sempre ens impulsa a collir-les, però tot s'ha d'aprendre, en aquesta vida.
EliminaPetonets, M Roser!
Cadascú es defensa com pot. Les flors també i en aquest cas, entenc que boscanes, amb més raó perquè mai han estat captives i mai no ho voldran estar. Abraçada, Carme!
ResponEliminaTens raó, no volen estar captives...
EliminaAbraçades, Teresa!
Quan surto a caminar m'encanta admirar les flors silvestres que es van trobant, i m'agradaria emportar-me'n unes quantes, però penso que el seu lloc és allà, i me n'enduc el record en fotos, això sí, hehe.
ResponEliminaSort de les fotos! A mi també m'agrada endur-me'n fotos de record!
ResponElimina