Flors silvestres


No són les més belles
Són sorprenents, delicades,  efímeres
i mai no es deixen posseir.
Si les captures,
mores eixarreïdes immediatament.
O potser de pena.

Comentaris

  1. Diuen que hi ha un lloc per a cada cosa i el de les flors silvestres no és un gerro dins de casa. M'ha semblat molt ben trobat això de pensar que aquestes flors s'eixarreeixen per pena. De fet, quan obligues a estar tancat a algú que li agrada ser lliure, és normal que la pena se l'emporti.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha sortit així, vig veure una fotografia del gerro a l'instagram que em va agradar per dibuixar-la, però al mateix temps em va fer pensar tot això. Jo també n'havia fet de ramets de flors silvestres que no duren res... i ara em sap greu i no ho faig.

      Elimina
  2. Són molt maques les flors silvestres o a mi m'agraden molt; però penso com tu, millor no tallar-les i deixar-les al seu espai natural... com totes les flors.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot i reconeixent que aquest gerret, en la foto que vaig veure, era preciós, estem d'acord.

      Aferadetes, bonica!

      Elimina
  3. Viure captiu no val la pena, abans que això, prefereixen morir!

    Per cert, uns comentaris anònims repetits que hi ha al post anterior, són meus. No sé per quin motiu no m'ha entrat amb el meu usuari i no m'ho deixava fer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Blogger fa dies que fa aquestes coses estranyes amb els comentaris, tot de cop, quasi tots som aònimsen unmoment o altres.

      Gràcies, Sergi!

      Elimina
  4. Y en cuanto las coges dejan de oler instantáneamente.

    Salud

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho sabia, no m'hi havia fixat mai. "Nunca te acostarás sin saber una cosa más" Gràcies i Salut!

      Elimina
  5. Confesso que alguna vegada havia fet un ram de flors silvestres. Al teu dibuix no es pansiran mai.
    Fa molts anyys, quan encara existia "El Correo Catalan" organitzaven concursos de poms de flors silvestres a l'Aran, però no hi vaig participar.
    A Arties vaig conèixer un dels periodidstes que ho organitzava.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també ho confesso, és que són temptadors, perquè són preciosos, però quanveus que no duren res, aleshores sap greu.

      Elimina
  6. Les lliures flors
    de camps i vorals
    o simplement de gleres,
    viuen l'efímera existència
    amb la invisible
    presència
    que la resta només
    deixa veure la bellesa
    del conjunt.
    Com un gran banc
    de peixos
    es protegeixen la llibertat.
    Arrelades en extrem
    al racó de terra
    on han nascut,
    extradir-les
    segant tija i vida,
    moren plenes d'orgull
    i altivesa.
    Marques de la pròpia
    independència.

    ResponElimina
  7. Que en són de boniques les flors silvestres i n'hi ha tanta variació...
    Quant anava d'excursió amb la mainada, que el primer que feien era corre a fer un ramet de flors per a la mare, Jo sempre els deia: no cullis les flors sinó no alegraran el teu camí ni el dels altres...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben fet, es veu que l'atractiu de les flors sempre ens impulsa a collir-les, però tot s'ha d'aprendre, en aquesta vida.

      Petonets, M Roser!

      Elimina
  8. Cadascú es defensa com pot. Les flors també i en aquest cas, entenc que boscanes, amb més raó perquè mai han estat captives i mai no ho voldran estar. Abraçada, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, no volen estar captives...

      Abraçades, Teresa!

      Elimina
  9. Quan surto a caminar m'encanta admirar les flors silvestres que es van trobant, i m'agradaria emportar-me'n unes quantes, però penso que el seu lloc és allà, i me n'enduc el record en fotos, això sí, hehe.

    ResponElimina
  10. Sort de les fotos! A mi també m'agrada endur-me'n fotos de record!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars