Lletres i fils #10
I no corre esbojarrat.
I ens il·lumina la nit.
A mi em sembla el millor estel
per demanar-li un desig.
Que les malalties passin de llarg
i que la salut es quedi per sempre.
I que hi hagi temps per la pau
en mig de tantes tempestes.
No crec que hi hagi millors desitjos per demanar-li, salut i pau.
ResponEliminaMolt bona idea la teva.
Aferradetes, Carme.
Aquest estel inspira confiança...
EliminaAferradetes, bonica!
Com diu sa lluna, no hi ha millors desitjos !! Ben trobat :)
ResponEliminaMoltes gràcies, Artur! Salut i pau també per atu!
EliminaQue bonic que ho has descrit, Carme! Preciós el que t'ha inspirat l'estel!
ResponEliminaTant debò aquests desitjos es fessin realitat.
M'agrada molt, moltes gràcies per la teva participació!
Una abraçada!
Moltes gràcies, Núria! Això que no tingui cua, m'ha agradat... es queda, no fuig, es fa present... bé havíem de provar sort, he, he, he....
EliminaM'uneixo també a demanar aquests desitjos de salut i pau, sense ells tot el demès no té gaire importància. Un poema molt bonic, Carme.
ResponEliminaTens raó, Mc! És la base per a poder estar bé...sense això no som res. La malatia ens destrueix personalment (i col·ectivament) i la guerra ens destrueix col·lectivament (i personalment). A veure si es compleixen els desitjos.
EliminaUn poema que és com un prec.
ResponEliminaEn llegir-lo m'hi he afegit i he pensat una paraula final:
Amén.
Amén, Xavier!
EliminaQue sus hi afegiu li dona força, al desig, al poema i al prec…
Moltes gràcies!
En temps de tantes urgències, un estel quiet dona més confiança. Almenys té més possibilitats de sentir el teu desig. Que se't compleixi tot, Carme! T'ho dic egoistament perquè com que ho comparteixo plenament, també se'm complirà a mi.
ResponEliminaAquesta és la impressió que m'ha fet: està quiet i pot escoltar… he, he, he… no és que confiï gaire en els desitjos demanats als estels, però per demanar que no quedi. Que es compleixin per a tots, Teresa.
EliminaLi podríem dir, l'Estel de l'Esperança, ja que en els moments que estem vivint ens fa molta falta Sembla que es facin la competència, amb el fanal de la paret!!!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Sí que ens fa falta, sí... i molta! Esperança i més coses...
EliminaPetonets, M Roser!