Lletres i fils #10


Hi ha un estel que no té cua.
I no corre esbojarrat.
I ens il·lumina la nit.
A mi em sembla el millor estel 
per demanar-li un desig.
Que les malalties passin de llarg
i que la salut es quedi per sempre.
I que hi hagi temps per la pau 
en mig de tantes tempestes.


 

Comentaris

  1. No crec que hi hagi millors desitjos per demanar-li, salut i pau.
    Molt bona idea la teva.

    Aferradetes, Carme.

    ResponElimina
  2. Com diu sa lluna, no hi ha millors desitjos !! Ben trobat :)

    ResponElimina
  3. Que bonic que ho has descrit, Carme! Preciós el que t'ha inspirat l'estel!
    Tant debò aquests desitjos es fessin realitat.
    M'agrada molt, moltes gràcies per la teva participació!

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Núria! Això que no tingui cua, m'ha agradat... es queda, no fuig, es fa present... bé havíem de provar sort, he, he, he....

      Elimina
  4. M'uneixo també a demanar aquests desitjos de salut i pau, sense ells tot el demès no té gaire importància. Un poema molt bonic, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Mc! És la base per a poder estar bé...sense això no som res. La malatia ens destrueix personalment (i col·ectivament) i la guerra ens destrueix col·lectivament (i personalment). A veure si es compleixen els desitjos.

      Elimina
  5. Un poema que és com un prec.
    En llegir-lo m'hi he afegit i he pensat una paraula final:
    Amén.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amén, Xavier!
      Que sus hi afegiu li dona força, al desig, al poema i al prec…
      Moltes gràcies!

      Elimina
  6. En temps de tantes urgències, un estel quiet dona més confiança. Almenys té més possibilitats de sentir el teu desig. Que se't compleixi tot, Carme! T'ho dic egoistament perquè com que ho comparteixo plenament, també se'm complirà a mi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta és la impressió que m'ha fet: està quiet i pot escoltar… he, he, he… no és que confiï gaire en els desitjos demanats als estels, però per demanar que no quedi. Que es compleixin per a tots, Teresa.

      Elimina
  7. Li podríem dir, l'Estel de l'Esperança, ja que en els moments que estem vivint ens fa molta falta Sembla que es facin la competència, amb el fanal de la paret!!!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ens fa falta, sí... i molta! Esperança i més coses...

      Petonets, M Roser!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars