Estelada
Ben amunt i de ferro si cal.
Fins aconseguir-ho.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Obstinadament entallada.
ResponEliminaAquest encuny és cabdal.
Del monument a Mossèn Dalmau. Al castell de Gallifa. Em va semblar que connectava bé amb continuar tossudament alçats, encara que estem en baixa forma.
EliminaSempre em parla de lluita i llibertat .
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
És exactament això, Paula.
EliminaAferradetes, bonica!
L'estelada és molt bonica, però els que l'han de fer voleiar no van pas per bon camí...
ResponEliminaA mi, tot plegat em fa pena!
Bon vespre, Carme.
Després detantes il·lusions posades en tot això, realment fa pena. Fem pena, no trobo cap expressió millor.
EliminaBon vespre, M Roser!
Anava a posar un missatge abrandat, que és el que pertoca amb aquest post, però no he pogut evitar fixar-me que la tercera franja sembla que tingui una cara. Una cara girada cap a la quarta, i que sembla que li està retraient alguna cosa... M'ha semblat tristament realista....
ResponEliminaMot trist, molt trist...
EliminaQue bonica que és, i voldria dir-te que sempre ben amunt però em sento tan desanimada també, et fan perdre la il·lusió i l'esperança...
ResponEliminaNo sé perquè, però crec que recuperarem la il·lusió, l'esperança i les ganes de lluitar... no podem estar eternament en aquesta terra de ningú.
EliminaLa imatge és pertinent. Si és capaç de perforar el ferro, també acabarà fent-ho amb altres coses. O això vull creure.
ResponEliminaContinuarem volent-ho creure, no tenim altra eixida!
EliminaA mi aquest ferro em fa pensar que amb Espanya piquem ferro fred...
ResponEliminaBona associació d'idees. Ja tens raó ja!
Elimina