Estelada

Ben amunt i de ferro si cal.

Fins aconseguir-ho.

Comentaris

  1. Obstinadament entallada.
    Aquest encuny és cabdal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Del monument a Mossèn Dalmau. Al castell de Gallifa. Em va semblar que connectava bé amb continuar tossudament alçats, encara que estem en baixa forma.

      Elimina
  2. Sempre em parla de lluita i llibertat .

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
  3. L'estelada és molt bonica, però els que l'han de fer voleiar no van pas per bon camí...
    A mi, tot plegat em fa pena!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Després detantes il·lusions posades en tot això, realment fa pena. Fem pena, no trobo cap expressió millor.

      Bon vespre, M Roser!

      Elimina
  4. Anava a posar un missatge abrandat, que és el que pertoca amb aquest post, però no he pogut evitar fixar-me que la tercera franja sembla que tingui una cara. Una cara girada cap a la quarta, i que sembla que li està retraient alguna cosa... M'ha semblat tristament realista....

    ResponElimina
  5. Que bonica que és, i voldria dir-te que sempre ben amunt però em sento tan desanimada també, et fan perdre la il·lusió i l'esperança...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé perquè, però crec que recuperarem la il·lusió, l'esperança i les ganes de lluitar... no podem estar eternament en aquesta terra de ningú.

      Elimina
  6. La imatge és pertinent. Si és capaç de perforar el ferro, també acabarà fent-ho amb altres coses. O això vull creure.

    ResponElimina
  7. A mi aquest ferro em fa pensar que amb Espanya piquem ferro fred...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars