Ànecs al Ter


Tornarà a ser estiu per a tu i per a mi, 
seurem sobre l'herba, vora el riu
a prop dels ànecs mandrosos
que reposen a l'ombra dels verns.

Serem mirall i aigua que flueix.
I en els esguards ens creixeran les ales
per poder volar d'estiu a estiu, sense mesura.


Comentaris

  1. Un dibuix molt simpàtic per acompanyar a un poema ple d'esperança.

    Aferradetes, nina.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Paula... hem de començar a despertar esperances, somnis i futurs millors... moltes aferradetes, nina.

      Suprimeix
  2. Lluitarem per aquest estiu. Amb ales d'imaginació.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La lluita, les ales i la imaginació, poden fer una bona aliança...

      Suprimeix
  3. Des de fa un temps tinc una simpatia renovada pels ànecs per motius que no vénen al cas...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Aquí, et presento unes femelles de collverd. Guapíssimes i en un estat de relax i tranquil·litat envejable.

      Suprimeix
  4. Uns versos preciosos, dignes acompanyants d'una aquarel·la refrescant. Esperem recuperar els estius i les primaveres, i les tardors i els hiverns...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, August! Esperem i Construïm, tot a la vegada!

      Suprimeix
  5. Bonic el missatge i el dibuix d'aquests ànecs femelles carregat d'esperança per aquest estiu! Salut Carme!

    ResponSuprimeix
  6. "Serem mirall i aigua que flueix": molt condensat, crec que dius que farem poesia i també viurem.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Viurem, viurem, de diverses maneres, sí, sí, ja és això!!!

      Suprimeix
  7. També a mi m'encisen els ànecs... Si l'esguard no s'enlaira, el vol serà curt. Millor, doncs, que li cresquen les ales per volar sense mesura.

    ResponSuprimeix
  8. Aneguets preciosos i dibuix que satisfà de veure perquè porta alegria i color. Gràcies per compartir-lo, i que sigui veritat que veurem un nou estiu. Una abraçada, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Olga! L’esperem amb delit aquest nou estiu i una certa despreocupació i noia de viure. Una abraçada, estimada Olga!

      Suprimeix
  9. Aquests ànecs amb el seu tarannà tranquil, ens dones esperances...
    Bon vespre, Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sempre són agradables de veure i donen molta vida al riu... si a més a més ens donen esprances, ja els estem agraïts per sempre.
      Bona nit, M Roser!

      Suprimeix

Publica un comentari

El meu blog dels pobles

Publicacions populars