Publicat per

Ànecs al Ter


Tornarà a ser estiu per a tu i per a mi, 
seurem sobre l'herba, vora el riu
a prop dels ànecs mandrosos
que reposen a l'ombra dels verns.

Serem mirall i aigua que flueix.
I en els esguards ens creixeran les ales
per poder volar d'estiu a estiu, sense mesura.


Comentaris

  1. sa lluna5 de febrer del 2021, a les 19:14

    Un dibuix molt simpàtic per acompanyar a un poema ple d'esperança.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas6 de febrer del 2021, a les 15:54

      Gràcies, Paula... hem de començar a despertar esperances, somnis i futurs millors... moltes aferradetes, nina.

      Elimina
  2. xavier pujol5 de febrer del 2021, a les 21:03

    Lluitarem per aquest estiu. Amb ales d'imaginació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas6 de febrer del 2021, a les 15:55

      La lluita, les ales i la imaginació, poden fer una bona aliança...

      Elimina
  3. Sergi6 de febrer del 2021, a les 10:02

    Des de fa un temps tinc una simpatia renovada pels ànecs per motius que no vénen al cas...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas6 de febrer del 2021, a les 15:56

      Aquí, et presento unes femelles de collverd. Guapíssimes i en un estat de relax i tranquil·litat envejable.

      Elimina
  4. August G. i Orri6 de febrer del 2021, a les 20:23

    Uns versos preciosos, dignes acompanyants d'una aquarel·la refrescant. Esperem recuperar els estius i les primaveres, i les tardors i els hiverns...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas7 de febrer del 2021, a les 7:53

      Moltes gràcies, August! Esperem i Construïm, tot a la vegada!

      Elimina
  5. Rafel7 de febrer del 2021, a les 14:22

    Bonic el missatge i el dibuix d'aquests ànecs femelles carregat d'esperança per aquest estiu! Salut Carme!

    ResponElimina
  6. Helena Bonals7 de febrer del 2021, a les 19:00

    "Serem mirall i aigua que flueix": molt condensat, crec que dius que farem poesia i també viurem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas7 de febrer del 2021, a les 20:41

      Viurem, viurem, de diverses maneres, sí, sí, ja és això!!!

      Elimina
  7. AlfredRussel7 de febrer del 2021, a les 20:14

    També a mi m'encisen els ànecs... Si l'esguard no s'enlaira, el vol serà curt. Millor, doncs, que li cresquen les ales per volar sense mesura.

    ResponElimina
  8. Olga Xirinacs10 de febrer del 2021, a les 16:58

    Aneguets preciosos i dibuix que satisfà de veure perquè porta alegria i color. Gràcies per compartir-lo, i que sigui veritat que veurem un nou estiu. Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas10 de febrer del 2021, a les 21:27

      Moltes gràcies, Olga! L’esperem amb delit aquest nou estiu i una certa despreocupació i noia de viure. Una abraçada, estimada Olga!

      Elimina
  9. M. Roser11 de febrer del 2021, a les 21:44

    Aquests ànecs amb el seu tarannà tranquil, ens dones esperances...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas11 de febrer del 2021, a les 22:54

      Sempre són agradables de veure i donen molta vida al riu... si a més a més ens donen esprances, ja els estem agraïts per sempre.
      Bona nit, M Roser!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars