Tornarà a ser estiu per a tu i per a mi,
seurem sobre l'herba, vora el riu
a prop dels ànecs mandrosos
que reposen a l'ombra dels verns.
Serem mirall i aigua que flueix.
I en els esguards ens creixeran les ales
per poder volar d'estiu a estiu, sense mesura.
Un dibuix molt simpàtic per acompanyar a un poema ple d'esperança.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Gràcies, Paula... hem de començar a despertar esperances, somnis i futurs millors... moltes aferradetes, nina.
EliminaLluitarem per aquest estiu. Amb ales d'imaginació.
ResponEliminaLa lluita, les ales i la imaginació, poden fer una bona aliança...
EliminaDes de fa un temps tinc una simpatia renovada pels ànecs per motius que no vénen al cas...
ResponEliminaAquí, et presento unes femelles de collverd. Guapíssimes i en un estat de relax i tranquil·litat envejable.
EliminaUns versos preciosos, dignes acompanyants d'una aquarel·la refrescant. Esperem recuperar els estius i les primaveres, i les tardors i els hiverns...
ResponEliminaMoltes gràcies, August! Esperem i Construïm, tot a la vegada!
EliminaBonic el missatge i el dibuix d'aquests ànecs femelles carregat d'esperança per aquest estiu! Salut Carme!
ResponEliminaMoltes gràcies, Rafel! Molta salut per a tu també!
Elimina"Serem mirall i aigua que flueix": molt condensat, crec que dius que farem poesia i també viurem.
ResponEliminaViurem, viurem, de diverses maneres, sí, sí, ja és això!!!
EliminaTambé a mi m'encisen els ànecs... Si l'esguard no s'enlaira, el vol serà curt. Millor, doncs, que li cresquen les ales per volar sense mesura.
ResponEliminaCreixeran, creixeran, hem de volar ben alt!!!
EliminaAneguets preciosos i dibuix que satisfà de veure perquè porta alegria i color. Gràcies per compartir-lo, i que sigui veritat que veurem un nou estiu. Una abraçada, Carme.
ResponEliminaMoltes gràcies, Olga! L’esperem amb delit aquest nou estiu i una certa despreocupació i noia de viure. Una abraçada, estimada Olga!
EliminaAquests ànecs amb el seu tarannà tranquil, ens dones esperances...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Sempre són agradables de veure i donen molta vida al riu... si a més a més ens donen esprances, ja els estem agraïts per sempre.
EliminaBona nit, M Roser!