Ànecs al Ter
Tornarà a ser estiu per a tu i per a mi,
seurem sobre l'herba, vora el riu
a prop dels ànecs mandrosos
que reposen a l'ombra dels verns.
Serem mirall i aigua que flueix.
I en els esguards ens creixeran les ales
per poder volar d'estiu a estiu, sense mesura.
Un dibuix molt simpàtic per acompanyar a un poema ple d'esperança.
ResponSuprimeixAferradetes, nina.
Gràcies, Paula... hem de començar a despertar esperances, somnis i futurs millors... moltes aferradetes, nina.
SuprimeixLluitarem per aquest estiu. Amb ales d'imaginació.
ResponSuprimeixLa lluita, les ales i la imaginació, poden fer una bona aliança...
SuprimeixDes de fa un temps tinc una simpatia renovada pels ànecs per motius que no vénen al cas...
ResponSuprimeixAquí, et presento unes femelles de collverd. Guapíssimes i en un estat de relax i tranquil·litat envejable.
SuprimeixUns versos preciosos, dignes acompanyants d'una aquarel·la refrescant. Esperem recuperar els estius i les primaveres, i les tardors i els hiverns...
ResponSuprimeixMoltes gràcies, August! Esperem i Construïm, tot a la vegada!
SuprimeixBonic el missatge i el dibuix d'aquests ànecs femelles carregat d'esperança per aquest estiu! Salut Carme!
ResponSuprimeixMoltes gràcies, Rafel! Molta salut per a tu també!
Suprimeix"Serem mirall i aigua que flueix": molt condensat, crec que dius que farem poesia i també viurem.
ResponSuprimeixViurem, viurem, de diverses maneres, sí, sí, ja és això!!!
SuprimeixTambé a mi m'encisen els ànecs... Si l'esguard no s'enlaira, el vol serà curt. Millor, doncs, que li cresquen les ales per volar sense mesura.
ResponSuprimeixCreixeran, creixeran, hem de volar ben alt!!!
SuprimeixAneguets preciosos i dibuix que satisfà de veure perquè porta alegria i color. Gràcies per compartir-lo, i que sigui veritat que veurem un nou estiu. Una abraçada, Carme.
ResponSuprimeixMoltes gràcies, Olga! L’esperem amb delit aquest nou estiu i una certa despreocupació i noia de viure. Una abraçada, estimada Olga!
SuprimeixAquests ànecs amb el seu tarannà tranquil, ens dones esperances...
ResponSuprimeixBon vespre, Carme.
Sempre són agradables de veure i donen molta vida al riu... si a més a més ens donen esprances, ja els estem agraïts per sempre.
SuprimeixBona nit, M Roser!