Subscriu-te a aquest blog
Follow by Email
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Publicacions populars
Relats d'estiu del mes d'agost: Cúpula
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Un dibuix molt simpàtic per acompanyar a un poema ple d'esperança.
ResponSuprimeixAferradetes, nina.
Gràcies, Paula... hem de començar a despertar esperances, somnis i futurs millors... moltes aferradetes, nina.
SuprimeixLluitarem per aquest estiu. Amb ales d'imaginació.
ResponSuprimeixLa lluita, les ales i la imaginació, poden fer una bona aliança...
SuprimeixDes de fa un temps tinc una simpatia renovada pels ànecs per motius que no vénen al cas...
ResponSuprimeixAquí, et presento unes femelles de collverd. Guapíssimes i en un estat de relax i tranquil·litat envejable.
SuprimeixUns versos preciosos, dignes acompanyants d'una aquarel·la refrescant. Esperem recuperar els estius i les primaveres, i les tardors i els hiverns...
ResponSuprimeixMoltes gràcies, August! Esperem i Construïm, tot a la vegada!
SuprimeixBonic el missatge i el dibuix d'aquests ànecs femelles carregat d'esperança per aquest estiu! Salut Carme!
ResponSuprimeixMoltes gràcies, Rafel! Molta salut per a tu també!
Suprimeix"Serem mirall i aigua que flueix": molt condensat, crec que dius que farem poesia i també viurem.
ResponSuprimeixViurem, viurem, de diverses maneres, sí, sí, ja és això!!!
SuprimeixTambé a mi m'encisen els ànecs... Si l'esguard no s'enlaira, el vol serà curt. Millor, doncs, que li cresquen les ales per volar sense mesura.
ResponSuprimeixCreixeran, creixeran, hem de volar ben alt!!!
SuprimeixAneguets preciosos i dibuix que satisfà de veure perquè porta alegria i color. Gràcies per compartir-lo, i que sigui veritat que veurem un nou estiu. Una abraçada, Carme.
ResponSuprimeixMoltes gràcies, Olga! L’esperem amb delit aquest nou estiu i una certa despreocupació i noia de viure. Una abraçada, estimada Olga!
SuprimeixAquests ànecs amb el seu tarannà tranquil, ens dones esperances...
ResponSuprimeixBon vespre, Carme.
Sempre són agradables de veure i donen molta vida al riu... si a més a més ens donen esprances, ja els estem agraïts per sempre.
SuprimeixBona nit, M Roser!