Finestra amb cables

Finestra a Riudaura (La Garrotxa)
La bellesa m'empaita
i sempre em deixo atrapar.
Una finestra tan petita
em connecta fins a ben lluny.
I em creixen les fulles molt tendres a l'ànima
de mirar darrere els vidres
escoltar tantes cançons.




Una cançó, dues cançons, tres cançons... no us ho perdeu.
És una genialitat musical i una genialitat metafòrica.

Comentaris

  1. De llocs molt petits , també en surt molta bellesa ! ;)
    Bona música !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que t'hagi agradat! La bellesa s'amaga o s'ensenya a qualsevol lloc...

      Elimina
  2. La senzillesa a vegades amaga una virtuositat admirable. En els dibuixos i aquarel·les, en els poemes i en les cançons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquest post, la virtuositat es troba sobretot a la cançó. 😀😀

      Elimina
  3. Trobo del tot encertat no obviar els cables. Una casa on vaig a cops té una vista preciosa però just davant hi passa el cablejat de la llum. Sempre que intento fer fotos, intento que no surtin, però potser és que forma part del tot.
    M'apunto la cançó i l'escolto al vespre, en calma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan viag fer la foto, em molestaven una mica, els cables. Quan dibuixo, a vegades no hi poso aquests cables de llum que fan tanta nosa, però en aquesta finestra em va semblar que els hi havia de posar.

      La cançó crec que t'agradarà. Per a mi és una metàfora molt bonica de les relacions de parella. Cadascú té una versióde la vida, de l'apropament, de les coses com han anat. Cadascú té una cançó, una lletra, una música ben diferents l'una de l'altra, però al final les canten junts i a mi em va impressionar molt.

      Elimina
  4. Que dolç ser només un petó...Quines cançons tan romàntiques! I quina sort tenir un prat de fulles tendres a l ànima...La finestra petita i bonica, però ens permet ben segur veure un trocet de món meravellós!
    Bon vespre, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dues versions de la mateixa realitat, que acaben harmonitzant. Bon vespre M Roser!

      Elimina
  5. És com aquells quadres de Seurat, de gent banyant-se bucòlicament, amb les fàbriques del progrés al fons. Com aquesta cançó feta de dues veus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De dues veus, de dues músiques, de dues lletres... i les fan encaixar en uns mateixos acords... fer-ho en cançó deu ser complicat, fer-ho a la vida també.

      Elimina
  6. Sí que et deixes atrapar, sí. Sempre hi ha alguna cosa que et crida l'atenció i no se t'escapa mai!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars