Finestra amb cables
 |
| Finestra a Riudaura (La Garrotxa) |
La bellesa m'empaita
i sempre em deixo atrapar.
Una finestra tan petita
em connecta fins a ben lluny.
I em creixen les fulles molt tendres a l'ànima
de mirar darrere els vidres
i escoltar tantes cançons.
Una cançó, dues cançons, tres cançons... no us ho perdeu.
És una genialitat musical i una genialitat metafòrica.
De llocs molt petits , també en surt molta bellesa ! ;)
ResponEliminaBona música !
Celebro que t'hagi agradat! La bellesa s'amaga o s'ensenya a qualsevol lloc...
EliminaLa senzillesa a vegades amaga una virtuositat admirable. En els dibuixos i aquarel·les, en els poemes i en les cançons.
ResponEliminaEn aquest post, la virtuositat es troba sobretot a la cançó. 😀😀
EliminaTrobo del tot encertat no obviar els cables. Una casa on vaig a cops té una vista preciosa però just davant hi passa el cablejat de la llum. Sempre que intento fer fotos, intento que no surtin, però potser és que forma part del tot.
ResponEliminaM'apunto la cançó i l'escolto al vespre, en calma.
Quan viag fer la foto, em molestaven una mica, els cables. Quan dibuixo, a vegades no hi poso aquests cables de llum que fan tanta nosa, però en aquesta finestra em va semblar que els hi havia de posar.
EliminaLa cançó crec que t'agradarà. Per a mi és una metàfora molt bonica de les relacions de parella. Cadascú té una versióde la vida, de l'apropament, de les coses com han anat. Cadascú té una cançó, una lletra, una música ben diferents l'una de l'altra, però al final les canten junts i a mi em va impressionar molt.
Que dolç ser només un petó...Quines cançons tan romàntiques! I quina sort tenir un prat de fulles tendres a l ànima...La finestra petita i bonica, però ens permet ben segur veure un trocet de món meravellós!
ResponEliminaBon vespre, Carme
Dues versions de la mateixa realitat, que acaben harmonitzant. Bon vespre M Roser!
EliminaÉs com aquells quadres de Seurat, de gent banyant-se bucòlicament, amb les fàbriques del progrés al fons. Com aquesta cançó feta de dues veus.
ResponEliminaDe dues veus, de dues músiques, de dues lletres... i les fan encaixar en uns mateixos acords... fer-ho en cançó deu ser complicat, fer-ho a la vida també.
EliminaSí que et deixes atrapar, sí. Sempre hi ha alguna cosa que et crida l'atenció i no se t'escapa mai!
ResponEliminaBado, bado i clar! M'atrapa!
Elimina