Finestra i iris


Recorda't d'obrir la finestra.
La claror de la tarda pentina les fulles dels iris
i tenim moltes pocelles a punt de florir.

Recorda-ho, 
encara  que sigui, només, apujar un xic la persiana...
No esperis que el sol ja s'hagi post
i que els pètals marcits 
et puguin recordar, només, l'absència.


Comentaris

  1. En la teva aquarel.la has aportat a la imatge l'alegria i el color.
    Sí, tens tota la raó, cal que no ens oblidem d'aixecar la persiana i deixar entrar la claror.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre és millor deixar entrar la claror i comunicar el dins i el fora que no pas tancar-nos i aïllar-nos. Gràcies, Montse!

      Elimina
  2. Sempre m'aturo a mirar els iris quan els trobo. Aquest cap de setmana n'hem vist molts.

    ResponElimina
  3. Tens raó, les persianes abaixades no porten enlloc.

    ResponElimina
  4. M'imagino obrint la finestra i que els iris em saludin amb la seva bellesa, no imprta que la casa estigui una mica tronada, les flors l'embelleixen!!!
    Petonets.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars