Finestra i iris
Recorda't d'obrir la finestra.
La claror de la tarda pentina les fulles dels iris
i tenim moltes pocelles a punt de florir.
Recorda-ho,
encara que sigui, només, apujar un xic la persiana...
No esperis que el sol ja s'hagi post
i que els pètals marcits
et puguin recordar, només, l'absència.
En la teva aquarel.la has aportat a la imatge l'alegria i el color.
ResponSuprimeixSí, tens tota la raó, cal que no ens oblidem d'aixecar la persiana i deixar entrar la claror.
Una abraçada.
Sempre és millor deixar entrar la claror i comunicar el dins i el fora que no pas tancar-nos i aïllar-nos. Gràcies, Montse!
SuprimeixSempre m'aturo a mirar els iris quan els trobo. Aquest cap de setmana n'hem vist molts.
ResponSuprimeixJo també m'hi aturo sempre. M'agraden molt.
SuprimeixTens raó, les persianes abaixades no porten enlloc.
ResponSuprimeixEstem d'acord, doncs... gràcies!
SuprimeixM'imagino obrint la finestra i que els iris em saludin amb la seva bellesa, no imprta que la casa estigui una mica tronada, les flors l'embelleixen!!!
ResponSuprimeixPetonets.
Les flors l'embelleixen del tot!
Suprimeix